Pepe Rubianes, a través dels seus monòlegs i la seva llengua imparable, va fer riure milers de persones dins i fora dels escenaris.

Joan Lluís Bozzo, company i amic de l’actor, recorda que Rubianes va viure dues èpoques al carrer de Doctor Dou, tot i que va passar gran part de la seva vida a la Barceloneta, on hi té dedicat un carrer.

Rubianes va començar a fer teatre a la universitat. Quan estudiava Filosofia i Lletres es va apuntar al grup de teatre universitari. Bozzo explica que es van conèixer en aquella època, en un recital de poesia política. Però quan es van tornar a trobar a Dagoll Dagom, segons Bozzo, no es recordaven mútuament.

Bozzo explica que el Bar Raval, regentat per la que havia estat la dona de Rubianes, la Luci Aguilera, era el centre de trobada dels amics. Per a ells era com la sala d’estar de casa seva i s’hi reunien cada vespre fins a altes hores de la matinada. Segons Bozzo, Rubianes no tenia pràcticament família i per això, els amics feien aquesta funció.

Rubianes va fer dos espectacles amb Dagoll Dagom, “No hablaré en clase” i “Antaviana”, però sempre va cultivar els monòlegs. Segons Bozzo, Rubianes tenia una capacitat d’improvisar dalt d’un escenari i de ser graciós fora del comú. Malgrat aquesta habilitat, uns inicis difícils com a monologuista van fer que es plantegés abandonar el teatre i tornar a la docència.

Bozzo recorda el dia que Rubianes i ell van anar plegats a veure Dario Fo el primer cop que actuava al Festival Grec. Segons explica, aquella nit, Rubianes va tenir una revelació i va saber que es volia dedicar a aquella mena de teatre.

Rubianes va actuar els darrers vuit anys de la seva vida a la sala que ara porta el seu nom, la Sala Pepe Rubianes, al Capitol. L’omplia diàriament, perquè hi havia molta gent que repetia, que hi tornava cada any. A aquest èxit continuat s’hi ha de sumar una temporada prèvia al Teatreneu de Gràcia, i encara una altra, al Villarroel.

Rubianes va patir un càncer de pulmó fulminant. Des que el van diagnosticar fins que va morir, van passar només uns mesos. Malgrat tenia absolutament prohibit fumar, s’escapava de casa seva i anava a fumar d’amagat a la Granja Plaza, al tombant del carrer. Deia que el mal que li podia fer el tabac, ja li havia fet.

Bozzo recorda que es va acomiadar per darrer cop de Rubianes davant del Bar Lobo, al carrer Pintor Fortuny. Era la nit de Reis. Es van abraçar i ja no es van tornar a veure. Els darrers dos mesos de vida, Rubianes es va recloure a casa seva, al carrer Doctor Dou 10, i no va voler veure més els amics.