Què diria Rubianes sobre això? Durant aquests 11 anys sense el còmic, aquesta ha estat una pregunta recurrent. L’actor galaicocatalà, com ell mateix es definia, no tenia pèls a la llengua i opinava sense embuts, i amb el seu particular sentit de l’humor, sobretot el que l’envoltava. Pepe Rubianes va morir l’1 de març de l’any 2009 d’un càncer de pulmó, que ja feia un any que l’havia apartat dels escenaris.
Nascut a Galícia, va arribar de petit a Catalunya. Va debutar al teatre amb Dagoll Dagom l’any 1977 i poc després també va formar part del repartiment d’Els Joglars a ‘Operació Ubú’. Ben aviat, però, l’any 1981, va decidir fer carrera en solitari, barrejant el mim amb els monòlegs en espectacles com ‘Por el amor de Dios!’, ‘Ssscum’, ‘Rubianes, solamente’, o com aquest fragment de ‘La sonrisa etíope’:
Reivindicant un carrer des del més enllà
Tot i la seva mort, Rubianes va fer arribar algun “missatge des del més enllà” als encara mortals reclamant a l’alcaldessa Ada Colau la plaça que li havien promès els alcaldes anteriors, Jordi Hereu i Xavier Trias. Colau li va fer cas i l’abril del 2018 va substituir el nom del carrer de l’Almirall Cervera, a la Barceloneta, pel de Pepe Rubianes.
Que el carrer que porta el nom de Rubianes sigui a la Barceloneta no és causal. És on va viure de petit i on després l’actor va tornar de gran. De fet, un any abans de morir, al programa ‘Banda sonora’, de betevé, ja va deixar clar que si havia de “sortir del món” algun dia, ho volia fer des d’aquest barri.
Les vídues de Pepe Rubianes
Darrere dels missatges del més enllà del còmic s’hi amaguen les anomenades “vídues” de Pepe Rubianes, és a dir, el seus amics. Entre ells, Joan Lluís Bozzo, Joan Manel Serrat, Joan Gràcia, el Pare Manel i Carles Flavià, que va morir també fa dos anys d’un càncer. Rubianes va compartir amb Flavià molts moments, alguns aquí, a betevé.
