Amb la ironia i contundència que el caracteritzen, l’actor i humorista Pepe Rubianes parla de la seva trajectòria i projectes personals i professionals, però també opina sobre diverses qüestions de l’actualitat del moment. Una conversa per estrenar el 1999 en què el còmic assegura que ha entrat a l’any nou ‘llegint Descartes i escrivint uns textos’ perquè, assegura, ‘ja m’ha passat una mica l’edat de sortir i posar-me el barretet i l’espanta-sogres’.
Just acabat l’any de commemoració del centenari del naixement de Federico García Lorca el 1898, Rubianes insisteix en la importància del poeta assassinat. Considera que amb motiu de l’efemèride ‘s’han fet moltes coses’ però es queixa perquè ‘García Lorca es mereixia més’ i denuncia que ‘els que el van matar, van morir al llit’.
A partir de la documentació existent, Rubianes va crear ‘Lorca eran todos’, la seva primera obra de teatre com a director, en què recreava els últims mesos de la vida del poeta granadí. El muntatge, que es va estrenar el 2006 i volia ser també un homenatge a les víctimes de la repressió franquista, va ser molt aplaudit per la crítica, però va rebre l’atac de grups nacionalistes espanyols.
Pepe Rubianes també parla de l’espectacle ‘Rubianes solamente’, que presenta amb molt èxit al Club Capitol, i de la seva passió pel teatre. ‘Sense menysprear el mitjà televisiu o cinematogràfic, qui sóc jo?, però on més he vibrat és al teatre’ assegura. Preguntat per la possibilitat de jubilar-se, Rubianes ho descarta: ‘Un actor mai es retira, et retires perquè ets molt gran o… et retira la vida’, conclou.
