Al carrer de Besòs, 17-19, hi havia la casa familiar de Joaquim Taxonera, un industrial sabater de la Vila de Gràcia originari d’Arenys de Mar. Taxonera va fundar una colònia d’estiueig al barri actual de la Teixonera i li va donar el nom.
Un industrial sabater
Taxonera era originari d’Arenys de Mar. Va heretar una petita indústria sabatera del seu pare. Aviat es va traslladar a Gràcia, al carrer de Montmany, 34-36, per tal d’expandir el negoci. Feia, sobretot, calçat infantil. Però tot i ser una empresa petita, va fer una gran fortuna comerciant amb Cuba i Filipines. Aquesta fortuna la va invertir en terrenys al Carmel, concretament la masia de Can Grau, i a la Teixonera.
Una urbanització de luxe
En aquella època, a principis del segle XX, la Teixonera era una zona despoblada. Hi havia sobretot conreus de secà. No tenia pràcticament bosc i era força inhòspita perquè estava plena de barrancs. Taxonera va comprar els terrenys amb idea de parcel·lar-los i muntar-hi una colònia d’estiueig per a les classes altes. La zona oferia aire net i bones vistes, però estava molt mal comunicada. Això va fer que els seus plans de vendre els terrenys a grans industrials i burgesos fracassés. Es va veure obligat a vendre’ls a botiguers de Gràcia, petits industrials i treballadors de la bòbila, la majoria de les vegades, a terminis.
Aigua i electricitat
Les cases de la Colònia Taxonera es van edificar entre el 1915 i el 1930, i ocupaven unes parcel·les horitzontals que contenien un pou i un jardí. També es va construir una casa per a ell, que encara avui es conserva. Sorprèn la seva senzillesa, sobretot si es té en compte la gran fortuna que va fer.
Taxonera es va implicar força en el benestar del barri. Es va preocupar que tothom tingués aigua. A les cases que va construir, tothom s’havia fet un pou i això va generar problemes d’abastiment. Taxonera va canalitzar les mines d’aigua del barri i va fer un parell d’aqüeductes per tal que el subministrament arribés a tothom. També va dur l’electricitat al barri l’any 1918.
Joaquim Taxonera va morir l’any 1934 i la seva esposa va morir l’any 1943.
L’arribada dels migrants
La migració no va començar a arribar al barri fins els anys 50. Va ser a conseqüència de la construcció de l’hospital de la Vall d’Hebron. Els treballadors d’aquesta obra es van instal·lar a la zona en cases d’autoconstrucció.
La segona onada de migrants va arribar al barri els anys 60 procedent d’Andalusia, Castella i altres llocs d’Espanya, i també es van instal·lar en cases d’autoconstrucció. Als anys 60 i 70, va arribar l’especulació immobiliària i la construcció de grans blocs de pisos. Això va generar un barri de forts contrastos.
Un cognom normalitzat
Als anys 80, el cognom de Taxonera es va convertir en topònim per nomenar el lloc. Però l’ortografia del cognom es va normalitzar perquè la normativa lingüística catalana hi obliga quan un cognom passa a ser topònim. D’aquesta manera, el cognom Taxonera va donar lloc al topònim Teixonera.
L’any 1975, l’Ajuntament de Barcelona va comprar la casa de Taxonera i va passar a ser casal d’avis i espai d’entitats del barri, com l’Associació de Dones de la Teixonera. Avui, el barri de la Teixonera encara lluita per fer conèixer la seva identitat, sovint confosa amb la Vall d’Hebron, el Coll o el Carmel.
Ho va explicar Carles Sanz, historiador i membre d’El Pou, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
