Barcelona té un monòlit a la plaça de Vicenç Martorell, dedicat el cantant cubà de boleros Antonio Machín. L’artista cubà va arribar a Barcelona fugint de l’ocupació nazi de França, l’any 1939, en plena postguerra. Ja era conegut al continent americà, però a casa nostra encara no era gaire popular. Va començar cantant al Shang-hai, una espai que després va ser la Sala Bolero.
Antonio Machín es movia per local de varietats i el que es deia balls taxi, on es podia a treure ballar les noies comprant un tiquet. El Rigat, la Buena Sombra, la Bohemia són locals que van gaudir de les lletres d’amor i desamor dels boleros de Machín.
L’estrena d”Angelitos negros’
L’estrena d’una de les cançons més populars de Machín, ‘Angelitos negros’, es va fer l’any 1947 al Teatre Novedades, del carrer de Casp, amb un gran èxit. Machín l’havia escoltada a la ràdio cantada per Toña la Negra i la va incorporar al seu repertori.
La segona casa d’Antonio Machín a Barcelona era la cocteleria Boades, al carrer dels Tallers. Allà es va fundar una associació d’amics de Machín, l’artista que sempre duia unes maraques, l’instrument al qual ell anomenava “las abuelas”. Les podeu veure actualment en un local darrere la cocteleria, al carrer de les Sitges, al Caribbean Club .
Ho va explicar Héctor Oliva, autor del llibre ‘Vint històries de la Barcelona americana… i una pregunta descarada’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
