Barcelona va tenir un botxí tan professional amb la seva feina que va perfeccionar la seva eina de treball, el garrot vil, i en va fer una versió catalana. Es deia Nicomedes Méndez i va ser botxí titular de l’Audiència de Barcelona del 1877 al 1908.
Asfixiar i trinxar
Nicomedes Méndez era funcionari i treballava a la presó de Barcelona, a l’actual plaça de Folch i Torres. Es prenia tan seriosament la seva feina que va estudiar la manera de fer més eficient i ràpida la seva eina de treball, el garrot vil.
El garrot tradicional, l’espanyol, matava per asfíxia. Però Méndez volia que, a més, trinxés la medul·la espinal, més o menys a l’altura del bulb raquidi.
Els dies d’execució es permetia l’entrada de públic a la presó. I el pati s’omplia. En un conegut quadre de Ramon Casas anomenat es pot veure una imatge d’una execució al pati dels Corders plena de gom a gom. Aquell dia, justament, el botxí Aniceto Peinador estrenava la versió catalana del garrot vil, la de Méndez.
Garrotades de la vida
Sembla que Nicomedes Méndez era una persona afable i seriosa, i guardava la seva professió en secret. Però també va rebre garrotades de la vida. El promès de la seva filla la va deixar quan va saber a què es dedicava el seu futur sogre. La noia es va suïcidar.
Una feina espectacular
Méndez es va jubilar el 1908. Aleshores va tenir la idea de muntar un espectacle al Paral·lel anomenat ‘El palacio de las ejecuciones’, en què pretenia fer rpresentacions de les seves execucions més famoses amb figures de cera. Les autoritats no li van donar el permís per fer-ho, però Méndez tenia tantes ganes d’explicar les seves històries professionals que va començar a fer-ho a canvi de diners en una tasca anomenada Can Ramon, al carrer de Vila i Vilà.
Una d’aquestes històries era la de Santiago Salvador, l’home que va llançar la bomba al Liceu. Sembla que un cop a la cadira de la mort, Salvador va dir a Méndez que abandonés aquella feina tan sinistra i es dediqués a una altra cosa.
L’últim cop que es va fer servir el garrot vil català va ser en l’execució de Salvador Puig Antich.
