El Liceu era el Teatre d’òpera més gran d’Europa, amb  més de 2500 butaques, i ho va ser fins a mitjans del segle XX. Ni incendis, ni atemptats no han impedit oferir grans espectacles als amants de l’òpera durant 173 anys.

Quan es va inaugurar al 1847, s’havia construït en un antic convent dels Trinitaris delscalços, es va fer un programa mixt que incloïa música, teatre, cant i dansa. La primera òpera  que es representar va ser Anna Bolena de Gaetano Donizetti.

Els incendis

El 9 d’abril de 1861 un incendi destruiria  aquest espai de la vida artística, social i política de la ciutat. El foc va començar al quart pis, en el taller de sastreria, i provocat per un llum d’oli mal apagat.El foc va cremar de pressa l’estructura de fusta i  curiosament només va quedar l’ estructura de pedra del teatre. Una imatge molt semblant a la que va quedar de l’incendi de 1994, amb una Montserrat Caballé contemplant aquelles runes entre llàgrimes.

L’atemptat

El Teatre era un espai construït per la burgesia de la Ciutat, amb palcos individuals, i per accedir al quart i cinquè, on hi seia la gent amb menys recursos, hi havia una entrada per carrer de Sant Pau per no coincidir amb les famílies més adinerades. Poc a poc el Liceu va esdevenir un dels principals espais de reunió de l’alta burgesia. El 7 de novembre del 1893 una bomba llençada a la platea per l’anarquista Santiago Salvador va fer una vintena de morts, mentre 3.600 espectadors contemplaven el ‘Guillem Tell’ de Rossini.

Per  Christina Scheppelmann directora artística del Liceu de 2014 fins a 2019, pel Liceu han passat els més grans, però assegura que una de les nits més mítiques va ser l’actuació de Maria Callas els maig de 1959. També recorda nits màgiques d’Alfredo Kraus i Josep Carreres, però assegura que el Gran Teatre sempre regnarà la Caballé.