Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913-2013). Escriptora, lexicògrafa i bibliotecària, la seva poesia va esdevenir un fenomen literari. Als 69 anys va publicar el seu primer recull de poemes, ‘Petits poemes per a nois i noies’, i mai no va deixar de participar en actes literaris, visites a escoles i xerrades. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2010, la Medalla al Treball President Macià.
Ernest Cauhé, net de la poeta, recorda en aquest ‘Va passar aquí‘ com la seva àvia es feia dir “poeta” i no “poetessa”. Cauhé va descobrir que la seva àvia havia nascut al carrer del Marquès de la Quadra número 9, a la Barceloneta. El cas és que hi va néixer de manera casual, perquè aquest era el pis d’una amiga. Hi van anar perquè el pare tenia un comerç de fruita al costat del Mercat del Born, al carrer de la Fusina, 11, i aquest lloc era a la vora quan va arribar el moment de parir.
En realitat, Raspall vivia al Masnou i va desenvolupar la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Allà es va casar amb el doctor Antoni Cauhé i va tenir tres filles i un fill. Els primers anys de criança va fer vida familiar i ajudava el seu marit. Cauhé era metge i algunes nits havia de sortir d’urgències i això l’obligava a estar despert fins tard. Ella l’acompanyava desperta i aprofitava per escriure, que era allò que més li agradava.
Recull de poemes als 69 anys
Va començar a fer feina de lexicògrafa d’una manera espontània. Com va dir Espriu, “salvava els mots”. En unes capses de sabates que encara es conserven, anava guardant les fitxes dels mots, expressions, frases fetes i sinònims que recollia. Durant molt de temps, aquest va ser l’únic material lexicogràfic disponible per l’estudi.
L’Escola de Bibliotecàries, amb mestres com Carles Riba, va tenir un paper molt important en la formació de l’autora. Ernest Cauhé recorda que la seva àvia va treballar sempre d’una forma molt discreta. S’ocupava dels fills i tenia molt poca projecció pública. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys: “Petits poemes per a nois i noies”. Per Cauhé, això demostra que mai no és massa tard per fer allò que volem fer. Després d’aquesta primera publicació en van venir d’altres, les quals la van acabar de fer famosa a tot Catalunya.
La poesia de la Joana Raspall va esdevenir un petit fenomen literari i va demostrar que serveix per parlar de qualsevol cosa. La seva és una poesia molt moderna, que té molt a veure amb els valors i les actituds dels joves, però també els prepara per observar el món que els envolta. També hi inclou referències als nous ginys, com els ordinadors. La seva poesia accessible i quotidiana l’ha fet, probablement, l’autora més llegida a les escoles.
La poeta de les escoles
La popularitat de Joana Raspall va esclatar de forma especial a partir del seu centenari, el 2013. La poeta el va viure en persona, tot i que va morir el desembre d’aquell mateix any. Aquella celebració va fer encara més coneguda i llegida la seva obra, a les escoles però també entre els adults, perquè Raspall també té obra lírica. L’ocasió també va servir per recollir tota la seva obra publicada.
L’obra lírica de Joana Raspall té una gran importància. Forma part d’una poètica que va anar construint al llarg de la seva vida. Probablement, no l’escrivia per publicar, sinó per ella mateixa. Va ser pionera en l’estrofisme japonès, els haikus i tankes.
Segons Carme Arenas, comissària de l’Any Raspall, hi ha un poema de Raspall que resum la seva obra. Diu així: “Estimo les lletres que formen els mots, els llavis que els diuen, el cor que els entén… perquè als mots hi ha l’ànima de tota la gent!”.
En una gravació de la seva darrera època, Raspall va deixar dit: “Estic molt contenta de poder fer tot el que tinc ganes de fer, que no és gaire, però no és poc”.