Joaquim Oller tenia 16 anys quan va esclatar la Guerra Civil. Va salvar la vida de miracle durant els enfrontaments del Maig del 1937. Ell mateix ho va explicar el març del 2020 en aquest capítol del “Va passar aquí”.
Oller reconeix que allò no va ser res comparat amb la batalla de l’Ebre, on va prendre part amb la Lleva del Biberó, com tants altres joves menors d’edat. De fet 30.000 menors van participar en la batalla. Impactat pel que va veure, i després d’agafar el tifus, Oller va desertar.
Enfrontaments entre govern republicà i anarquistes
Al començament de la Guerra Civil, el govern republicà estava format per diferents partits i sindicats: PSOE, POUM, ERC O PSUC. La CNT-FAI, com a moviment sindicalista anarquista, tenia una visió molt diferent de com s’havia d’encarar l’enfrontament armat. Era partidària de crear milícies per controlar la zona republicana, cosa que va crear tensions amb el govern. Aquesta tensió va culminar el maig del 1937 amb la repressió per part del govern de les revoltes anarquistes.
Joaquim Oller, reclutat a la força
Joaquim Oller tenia 16 anys quan va ser reclutat per un grup d’anarquistes que estaven muntant una barricada al carrer de Provença amb Girona, quan tornava de l’escola. El van obligar a ajudar-los. Joaquim Oller té un record molt clar d’aquell dia.
Els vaig dir que tenia 16 anys i em van dir que si no els ajudava em matarien.
Després que l’obliguessin a construir la barricada, va començar un enfrontament a trets entre forces del govern i anarquistes. El forat d’una bala a la porta del carrer del número 345 de l’avinguda Diagonal és testimoni dels fets que relata. Oller i un milicià ferit es van refugiar a la porteria. Un veí, un fabricant de galetes, va socórrer el ferit, que va acabar morint.
