La font Sarva del Parc Güell ha sortit a la llum. Aquest element, anterior a la construcció del recinte modernista, estava amagat al subsol de la Sala Hipòstila i ara s’ha recuperat i fet accessible als visitants. L’obra, inclosa en les actuacions de rehabilitació, s’ha finançat amb el retorn de la regulació turística del parc.

La font Sarva es pot visitar

Fins ara, aquest brollador no es podia veure, ja que estava tapat, però des del setembre passat es pot visitar en una petita zona annexa a la Sala Hipòstila. Durant l’any 2020 es van fer actuacions per adequar la il·luminació, els paviments, les baranes i les portes per protegir aquest patrimoni.

Accés a la font Sarva per la Sala Hipòstila del Parc Güell

De la font Sarva brolla aigua provinent de les mines subterrànies de la muntanya pelada. L’any 1913 Eusebi Güell va analitzar l’aigua i va descobrir que contenia magnesi, per això va decidir embotellar-la i comercialitzar-la com a aigua medicinal.

Imatge de la comercialització de l’aigua de la font Sarva

“La font ja existia, era anterior al Parc Güell. Sabíem que aquí a sota hi havia la mina i l’antiga font, vam entrar i vam veure que realment l’espai tenia interès, que hi havia l’antiga volta i l’antiga escala original per accedir-hi“, explica l’arquitecta del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, Anna Ribas.

Canalitzacions per preservar l’aigua

La font Sarva s’ubica en la sala que Gaudí i Güell van imaginar com un mercat que havia d’abastir la urbanització. L’espai té 86 columnes dòriques que canalitzen l’aigua de la pluja que es filtra per la plaça de la Natura i la condueixen fins a la gran cisterna subterrània. Aquí també conflueixen les aigües de la mina principal i la sobrant de la font Sarva.

A més d’abastir el dipòsit, l’aigua de la font també es canalitza fins a la deu de l’antiga masia Larrard, l’Escola Baldiri Reixac actual.

Canalització per distribuir l’aigua de la font Sarva

Per a Güell, l’aigua i la salut eren aspectes fonamentals. “Hi ha constància que ell va col·laborar amb l’aportació d’aigua potable des de fora de Barcelona per abastir la ciutat, per tant, ell estava molt preocupat per aquest tema, tant pel tema de l’aigua com pel tema de la salut”, apunta l¡arquitecta Anna Ribas.

Amb la font Sarva recuperada, es pot imaginar com era la zona abans de l’entrada de Güell i Gaudí i convertir el recinte en el Parc Güell. Aquí hi havia camps agrícoles i la gent de la Salut venia amb càntirs a recollir l’aigua de la font, com era el cas també de l’aigua Radial de la finca Sansalvador al Coll, que també es considerava que tenia propietats medicinals. La Sarva es podria trobar durant una dècada, a principis del segle XX, a les farmàcies de l’època.