La capella de Sant Jordi es va construir l’any 1434 a la planta baixa del Palau de la Generalitat. En aquells temps, el poder requeia sobre tres braços: eclesiàstic, reial i militar. El president de la Generalitat tenia el poder eclesiàstic i, per aquest motiu, es va fer la capella.

Al segle XVI, la capella es va traslladar pedra a pedra a la planta noble a causa de l’ampliació del palau cap al Pati dels Tarongers. Es tracta d’una capella gòtica de planta quadrada que originalment feia cinc metres per cada cantó. Era així de petita perquè es tracta d’una capella àulica, no oberta al públic en general sinó exclusiva pels diputats.

L’any 1600, quan l’edifici es va ampliar cap a les dues bandes, se’n van adonar que la capella s’havia quedat petita i en van construir una altra. A partir del 1714, es va tornar a ampliar fins arribar a la façana del carrer del Bisbe.

El tresor de la capella

Des de la seva construcció, el 1434, els diputats van provisionar la capella dels ornaments necessaris per dotar-la de solemnitat. El tresor va arribar a ser molt gran, però en època de l’audiència se’n va perdre una bona part. Entre les peces més destacades que encara es conserven hi ha el ‘Sant Jordi de Plata’, una obra mestra de l’orfebreria feta el 1400, que s’exposa habitualment al MNAC. Aquest sant Jordi va ser comprat pels diputats l’any 1536 a un cavaller de Sòria. A la capella també s’hi conserva un retaule en tres dimensions que és una joia del tèxtil català i europeu.

L’ús litúrgic de la capella ha anat variant en funció de la religiositat de cada època. El president Tarradellas, per exemple, hi va batejar els seus dos nets, i el president Pujol hi celebrava la missa del Gall. Actualment s’hi fa la missa del dia de Sant Jordi i poc més. Hi ha la idea de museïtzar correctament el patrimoni de la capella i obrir-los al gaudi de la ciutadania.