L’any 1922, el tren que portava els treballadors des de l’Estació de França al barri del Poblenou, va patir un atracament molt sonat.
Un botí de 149.150 pessetes, plata i xavalla
L’atracament va tenir lloc l’1 de setembre del 1922, a l’espai que actualment ocupa el Fòrum, davant del Museu Blau. Un grup d’anarcosindicalistes va sortir al pas del tren que venia de l’Estació de França. En aquest tren hi havia una caixa de fusta amb el sou dels treballadors de l’MZA, una empresa de ferrocarrils que feia el recorregut Madrid-Saragossa-Alacant. Concretament, hi havia 149.150 pessetes en bitllets de 100, 50 i de 25; 9.000 pessetes en plata i 150 en xavalla. La capsa estava custodiada per tres persones i tancada per dos carenats.
El cop
El tren sempre feia el mateix recorregut. Arribava a l’estació de Poblenou i, un cop al pati de vies, canviava d’agulles per anar a la destinació final a fer els pagaments. Aquell dia, però, el tren es va aturar una mica abans del que era habitual. Mariano Monterde, l’encarregat de vigilar els diners, va treure el cap per la finestra per veure què passava i va veure una persona a la via. Era Víctor Quero Lahoz, anarcosindicalista pertanyent al ram, que apuntava el maquinista amb una pistola Star. Dins del tren hi havia 150 treballadors de l’MZA. Tres eren anarcosindicalistes vestits amb les granotes de l’empresa. Es van aixecar i, a punta de pistola, van demanar a Monterde que els entregués la caixa. Monterde va protegir els diners amb el seu cos i va rebre un tret a la gola que el va fer caure mort damunt la caixa.
Els anarcosindicalistes van baixar del tren amb la caixa, on els esperaven altres còmplices. Després van fugir corrents. Però aleshores el maquinista va fer sonar el xiulet de manera exagerada.
A trets amb l’exèrcit
El xiulet del maquinista va alertar uns soldats que eren al camp de la Bota, molt a la vora, fent pràctiques de tir. El caporal, Ildefonso González, va escoltar els trets i es va dirigir al lloc dels fets disposat a actuar. Quan el caporal i els soldats van arribar, van començar a disparar contra els anarcosindicalistes. Aquests van abandonar la caixa i es van refugiar darrera del guardabarreres. Però en aquell moment, els soldats es van quedar sense munició i van haver de carregar de nou els seus fusells. Els atracadors van aprofitar l’avinentesa per agafar la caixa de nou i córrer cap a un cotxe que havien llogat i que els estava esperant.
Quan els militars van tornar a carregar, van seguir disparant. Víctor Lahoz, que anava l’últim, va rebre un tret a l’estómac. Els companys el van anar a socórrer, però Lahoz va rebre un nou tret, aquest cop al cap, que el va matar.
La persecució en cotxe
Els atracadors van muntar en el cotxe i van sortir a tota velocitat. Van agafar la carretera de Mataró — avui, Pere IV — fins a Badalona. Però després van començar a fer voltes per Barcelona per despistar els perseguidors. Finalment, van arribar al carrer de Valldonzella, número 7. Allà, al 5è pis, es van refugiar i es van repartir els diners.
Detinguts però…
Passats dos dies, tres dels atracadors van ser detinguts. Dos dies més tard, en van atrapar dos més. Al final, la policia els va atrapar a tots. Tres van acabar a la presó, però durant la investigació van aparèixer, almenys, 15 persones més còmplices de l’atracament. Algun va acabar guillotinat. Però els diners no van aparèixer mai.
El botí, pels treballadors acomiadats
Amb la investigació es va saber que el cop havia estat molt ben planificat. Feia temps que el grup es reunia en un bar de la Barceloneta. La finalitat de l’atracament era donar els diners a les famílies dels treballadors acomiadats de l’MZA per haver-se afiliat a la CNT.
