L’origen dels llums de Nadal a Barcelona es remunta al costum germànic d’il·luminar i guarnir amb espelmes els arbres de meitat del segle XIX. La tradició es va exportar a altres punts de la geografia, com els Estats Units, i el 1882 un enginyer de l’inventor Thomas Edison va substituir les espelmes que decoraven els arbres per bombetes blanques, vermelles i blanques. Tal com explicaven en els anuncis de l’època, ni eren perilloses ni feien fum ni cap mena d’olor com les espelmes. Aviat es van fer servir per il·luminar molt carrers del país.

cartell arbres Edison

L’arribada dels arbres de Nadal a Barcelona

Tal com relata l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, a les cases barcelonines el fenomen dels arbres de Nadal va arribar a principis del segle XX, moment en què bona part de les cases burgeses ja tenien un arbre nadalenc. A l’espai públic se’n van aixecar diversos de grans dimensions, com el de l’antiga seu de la Central Catalana d’Electricitat, del carrer de Vilanova, instal·lat el 1905. El més famós va ser el de Can Jorba, els antics magatzems del Portal de l’Àngel.

El carrer de Petritxol, el primer amb llums de Nadal

La tradició d’il·luminar els carrers de Barcelona durant les festes nadalenques no va fer fortuna fins a la dècada del 1950 amb l’arribada de la Sisena Flota dels Estats Units, tal com explica Theros. La tripulació nord-americana va fer arribar aquest costum que el 1957 va traduir-se amb la il·luminació del primer carrer, el de Petritxol. Un any més tard, es van posar llums també a la Rambla, la via Laietana i el carrer de Pelai. I el 1963 es van fer servir 400.000 bombetes per il·luminar la Rambla.

Dos anys amb menys llums

Des de llavors sempre s’han il·luminat els carrers de la ciutat amb dos parèntesis, dos Nadals amb llums a mig gas. El 1973, coincidint, amb la crisi del petroli i la conseqüent crisi econòmica, no es van instal·lar llums a la Rambla, a Gran de Gràcia, a Creu Coberta ni tampoc al carrer de la Princesa. L’any abans dels Jocs Olímpics del 1992 també va ser un Nadal atípic als carrers barcelonins, ja que els comerciants van decidir apagar tan els llums com els rètols per protestar per l’aplicació del nou impost sobre activitats econòmiques.

Durant els anys 90 van repuntar el nombre de llums nadalencs als carres i es van introduir millores per afavorir l’estalvi energètic. En alguns casos, fins i tot les empreses privades van patrocinar la il·luminació amb publicitat. El 1997 s’encenien 214 carrers, l’any 2002 van ser més de 260 i ara ja se superen els 300 carrers.