La Seat va construir habitatges per als treballadors de la seva factoria amb totes les comoditats de l’època al passeig de la Zona Franca i al carrer de la Foneria. La història de “las viviendas de la Seat” va començar a agafar forma quan el 26 d’octubre del 1948 es va signar l’acord entre Juan Antonio Suanzes, president de l’INI, i el professor Valetta, president de Fiat, per a la fabricació a Espanya del seu model 1400.
Com a fill d’immigrants ens sentíem com uns privilegiats perquè teníem més serveis que els de Pedralbes
La Fiat va decidir instal·lar-se a Barcelona i, per fer-ho, va planificar tot un barri a l’espai de Sant Cristòfol, seguint el model de les colònies obreres de les indústries tèxtils catalanes i oferint tots els serveis i habitatges. Un barri que va ser una realitat a partir del 1955 i que al 1971 ja tenia més de 1.700 pisos construïts.
Serveis i preus assequibles
Els habitatges de la Seat eren pisos de set i quatre plantes que compartien escoles, església, zones esportives, espais culturals i socials, cooperatives d’aliments i centres mèdics. Els lloguers eren simbòlics, com explica Juan Bibián —qui hi va viure durant 35 anys— que recorda que eren una comunitat molt familiar, amb molt d’infants, que batejaven amb el sobrenom de barri dels nens.
L’any 2000 van enderrocar els habitatges de quatre plantes a causa de l’aluminosi i van construir-ne de nous que els van comprar molts dels treballadors del barri. Les mostres d’identitat del veïnat van anar desapareixent: les instal·lacions esportives es van privatitzar, el cine Capri va tancar, així com el servei mèdic, la cooperativa i l’antiga església.
