16 edificis que fan de Barcelona un referent de l’arquitectura contemporània

T’oferim una selecció indispensable per entendre l’arquitectura contemporània a la ciutat de Barcelona. Una ruta per les construccions que més han impactat en el nostre entorn urbà, ja sigui per la seva espectacularitat o per la seva integració a l’espai  i als seus usos. Un recorregut per celebrar la Setmana de l’Arquitectura, de la qual també es podrà gaudir a través de la programació de betevé.

Mercat de Santa Caterina

Reconstrucció en comptes de destrucció, és la premissa d’aquesta obra que només conserva de l’antic mercat la façana i la porta d’entrada. El protagonisme és de la coberta, que recorda un trencadís, transformada en l’autèntica façana.

• Ubicació: avinguda de Francesc Cambó, 16 (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera)
• Any de construcció: 2005
• Arquitectes: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue

Hotel W

Més conegut com Hotel Vela, és una de les icones arquitectòniques de Barcelona que més es veuen, per la seva situació privilegiada al port, coronant la platja de la Barceloneta.

Torre Marenostrum

L’antiga seu de Gas Natural, propietat de la immobiliària Colonial, és un gratacels que, tot i l’altura que té, no s’imposa l’entorn. Destaca per l’espectacular volada, que se sosté sobre el buit, i una volumetria que permet diferents visions de l’edifici.

• Ubicació: carrer dels Pinzón, 2 (la Barceloneta)
• Any de construcció: 2005
• Arquitectes: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue

El nou El Molino

Darrere de la façana típica d’El Molino n’apareix una de nova, que de nit s’il·lumina de la manera més teatral possible.

• Ubicació: carrer de Vila i Vilà, 99 (el Poble-sec)
• Any de construcció: 2010
• Arquitectes: Josep Bohigas i Arnau, Francesc Pla i Ferrer i Iñaki Baquero Riazuelo

Diagonal Zero Zero

La seu de Telefónica tanca la via més llarga de la ciutat i és un dels edificis més alts del Fòrum, amb 110 metres d’altura i 24 plantes. En destaca la forma de rombe o diamant, amb unes arestes fortament marcades sobretot la que mira cap a la Diagonal.

• Ubicació: plaça d’Ernest Lluch i Martin, 5 (Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou)
• Any de construcció: 2011
• Arquitecte: Enric Massip-Bosch
  

Media-TIC

L’edifici amb una forma peculiar i flexible s’ha ideat per assolir un consum energètic, el més baix possible. Tot plegat, gràcies a una arquitectura sostenible bioclimàtica que li atorga una certificació de nivell A en la qualificació energètica d’edificis.

• Ubicació: carrer de Roc Boronat, 117 (el Parc i la Llacuna del Poblenou)
• Any de construcció: 2010
• Arquitecte:  Enric Ruiz-Geli

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Està a primera línia de mar però no crida l’atenció, tot i tenir més de 20.000 m²  de despatxos i laboratoris. La construcció en volum tronc cònic elíptic que mira cap al mar de manera esglaonada amb l’epidermis de llistons de fusta que recobreix l’edifici.

• Ubicació: carrer del Doctor Aiguader, 88 (la Barceloneta)
• Any de construcció: 2006
• Arquitectes: Albert de Pineda Àlvarez, Manel Brullet Tenas i Alfonso de Luna

Torre Glòries

La Torre Glòries, abans Torre Agbar,  s’ha convertit en un element destacat de la silueta urbana de la Barcelona del segle XXI i una de les icones una ciutat.

• Ubicació: avinguda Diagonal, 209 (el Parc i la Llacuna del Poblenou)
• Any de construcció: 2005
• Arquitectes: Jean Nouvel i Fermín Vázquez

La torre de Collserola

La torre de Collserola és l’element artifical més visible de la ciutat amb 288 metres d’altura i símbol de la Barcelona postolímpica. Un disseny futurista innovador integrat en l’entorn de la muntanya del Tibidabo.

• Ubicació: carretera de Vallvidrera Tibidabo, 8 (Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes)
• Any de construcció: 1992 
• Arquitecte: Norman Foster

Torres Porta Fira

És l’element arquitectònic més emblemàtic de l’ampliació de la fira a l’Hospitalet de Llobregat que actua de porta d’entrada a la ciutat de Barcelona.

• Ubicació: plaça d’Europa, 45 (l’Hospitalet de Llobregat)
• Any de construcció: 2010
• Arquitectes: Toyo Ito i Fermín Vázquez 

T1 Aeroport de Barcelona

Aconseguir que un edifici que gairebé és tant llarg com la Rambla tingui una única coberta contínua mostra l’esforç per crear un espai unitari, confortable i lluminós.

• Ubicació: Aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-el Prat
• Any de construcció: 2009
• Arquitecte: Ricardo Bofill

Edifici del Campus de la Comunicació de Poblenou

El campus de la UPF neix al voltant de l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó, un símbol de l’anomenat Manchester català que combina l’estil fabril britànic amb la clàssica volta catalana. L’harmonia dels edificis remodelats i els nous la trobem en una plaça central que connecta tot el complex.

• Ubicació: carrer de Roc Boronat, 138 (el Parc i la Llacuna del Poblenou)
• Any de construcció: 2010
• Arquitectes: Josep Benedito, Ramon Valls, Antoni Vilanova i Eduard Simó

Reforma de la Fundació Antoni Tàpies

La reforma de l’antiga editorial Montaner i Simon, obra de Luís Domènech i Montaner, 1885, és un dels edificis culturals més importants de Barcelona. La reforma realitzada per Iñaki Ábalos és una feina senzilla i pragmàtica.

• Ubicació: carrer d’Aragó, 255 (la Dreta de l’Eixample)
• Any de la reforma : 2010 
• Arquitectes: Iñaki Ábalos i Renata Sentkiewicz

Biblioteca Jaume Fuster

La biblioteca de la plaça de Lesseps és un dels edificis contemporanis més emblemàtics del districte de Gràcia, amb una coberta contínua que hi dona un caràcter tectònic propi d’un paisatge natural ideal per a un equipament públic.

• Ubicació: plaça de Lesseps, 20 (Vallcarca i els Penitents)
• Any de construcció: 2005
• Arquitecte: Josep Antoni Llinàs 

Can Travi 30B i l’illa Fòrum

Dos exemples de la sensibilitat per resoldre solucions d’habitabilitat confortable. A Can Travi trobem un bloc d’habitatges socials amb serveis per a gent gran amb una planta flexible, mentre que a l’illa Fòrum veiem una planta compacta amb un balcó amb funcions ben diferents.

• Ubicació: carrer de Can Travi, 30 (la Vall d’Hebron ) i carrer de Llull, 420 (el Besòs i Maresme) 
• Any de construcció: 2006
• Arquitectes:  Can Travi (Sergi Serrat, Ginés Egea i Cristina Garcia), illa Fòrum ( Judith Leclerc i Jaume Coll)