A principis de segle XX, Barcelona era la ciutat d’Espanya amb més aragonesos i va sorgir la necessitat d’establir un punt de trobada social i cultural a la ciutat. Així es va crear el Centre Aragonès de Barcelona, situat al carrer de Joaquín Costa, 68. N’explica la història el seu president, Jesús Félez.

Formació, cobertura social, cooperació i cultura

El Centre Aragonès de Barcelona es va fundar el 3 de gener de 1909, en el context de la Setmana Tràgica, del pistolerisme o del naixement del moviment sindical. En pocs mesos ja tenia 1.300 socis. La construcció del centre social va començar el 1924, amb una base de tres pedres portades de les muralles de les tres províncies aragoneses.

El Teatre Goya forma part de l’edifici i va ser construït pel Centre Aragonès. El 1927, Federico García Lorca hi va estrenar ‘Mariana Pineda’, amb Margarida Xirgu i decorats de Dalí.

Els fundadors del Centre Aragonès eren gent il·lustrada i ben situada socialment, malgrat el gruix de persones que havien arribat des de l’Aragó eren en bona mesura analfabetes. El Centre Aragonès, en part, havia de servir per formar aquestes persones, així com per ajudar els treballadors que es quedaven sense cap mena de cobertura. Més endavant, el centre es va comprometre amb un altre objectiu: la cooperació, la formació de cooperatives que portaven productes de l’Aragó per vendre i per repartir entre els socis. També va sorgir el compromís amb la preservació de la cultura aragonesa a la ciutat, que es va materialitzar en un butlletí de gran nivell literari.

Trobar parella al ball

El saló central de l’edifici ha estat testimoni de molt actes socials i culturals. Sobretot a partir dels anys 70 i fins ben entrats els 80, en aquest espai es van formar multitud de parelles gràcies al ball que s’hi feia cada dissabte i diumenge. Però també s’hi van fer mítings polítics i actes culturals com ara espectacles de jota o concerts de músiques més modernes.

El centre va arribar a tenir més de 3.000 socis en els moments de més èxit, i actualment en té uns 900 amb una població envellida. La finalitat del centre ha canviat per adaptar-se a les noves necessitats. La presidència s’ha marcat l’objectiu que la cultura aragonesa sigui ben present a Barcelona però formant part de la cultura i de la vida social catalanes.