Al carrer de Montalegre, 5, on ara hi ha el CCCB i el MACBA, hi havia la Casa de la Caritat. Hi va ser fins al 1956, quan es va traslladar a les Llars Mundet. La Casa de la Caritat va ser molt més que un orfenat. Durant segles, va ser el gran centre de beneficència de la ciutat.

La casa dels orfes

A la Casa de la Caritat vivien nens i nenes orfes de la ciutat, o bé aquells a qui les seves famílies no podien mantenir. Provenien, sobretot, de la Maternitat, d’on sortien quan tenien cinc o sis anys. A la Casa de la Caritat, els nens i nenes orfes estudiaven la primera etapa escolar i, més tard, un ofici. Podien estudiar per treballar en tallers o fàbriques, com una impremta, o per fer bancs de fusta o galetes. També treballaven brodant roba i rentant-la, per les pompes fúnebres amb el transport dels cadàvers o cobrant el lloguer dels banys públics. Els diners servien per mantenir la institució. Als 18 anys, els nois i noies havien d’abandonar el centre.

A la Casa de la Caritat, a més dels orfes, hi havia altres col·lectius, com ara persones amb epilèpsia o persones sordes. També hi havia una residència de pagament per a gent gran i, una altra, per a persones sense llar.

En l’època de la Mancomunitat es va fer un salt qualitatiu molt important en la part mèdica i escolar, malauradament, però, es va acabar radicalment amb la Guerra Civil.

Nadons abandonats

A la plaça de Vicenç Martorell, molt a la vora de la Casa de la Caritat, hi havia la Casa de la Misericòrdia, avui convertida en seu del Districte Municipal de Ciutat Vella. A la façana de l’edifici, l’única part que es conserva de l’original, hi ha l’únic torn que es conserva a tot Barcelona. Aquesta finestra arrodonida servia perquè les famílies que no podien mantenir els seus nadons els deixessin de forma anònima. A l’altra banda, les monges els acollien i se’n feien càrrec. Just al costat del torn hi ha una ranura per si s’hi volien deixar diners.

Un conjunt d’edificis heterogeni

La Casa de la Caritat ocupava un gran recinte. Hi havia un conjunt d’edificis heterogenis de diferents èpoques. A l’edifici actual encara es poden distingir les parts de l’antiga institució. El pati de les Nenes rep aquest nom perquè era la zona d’esbarjo de les internes. Al pati Manning hi havia el dispensari del metge i el rebost. El pati Joan Coromines era una altra de les dependències.

L’any 1956, l’edifici va quedar gairebé abandonat. Hi va quedar, per exemple, la impremta. Amb els anys, l’Ajuntament va fer una gran intervenció al conjunt dels edificis coincidint amb un pla més ambiciós per al barri i, d’aquesta manera, el 1994 es va inaugurar el CCCB i un any i mig després, el MACBA.

El testimoni viu d’antics interns

Actualment, encara hi ha un grup de persones orfes que van estar a la Casa de la Caritat de petits, que es reuneixen cada dijous per esmorzar i recordar el seu pas per la institució. Un d’ells és Jesús Pérez, qui al 2019 ens explicava que visita el lloc per trobar-se amb persones que van viure la mateixa experiència que ell.


Sempre he agraït poder estar en aquesta institució: poder menjar, vestir…”
Jesús Pérez, antic intern de la Casa de la Caritat