Després de viure dues dictadures, la carrera del poeta, dramaturg, actor i pintor d’èxit es va truncar i va passar a l’oblit. Al passatge de Nogués número 4, a Gràcia, hi va viure Florenci Bosch i Tubau. De molt petit va treballar en una impremta i de seguida es va interessar pel teatre.
Qui era Florenci Bosch Tubau
Nascut el 1899 a Sant Andreu i veí de tota la vida de Gràcia va guanyar un premi als Jocs Florals i va actuar en obres de teatre de ben jove. De fet amb 17 anys va estrenar ‘Terra baixa’, davant Àngel Guimerà, que el va felicitar i el va considerar el seu deixeble.
Florenci Bosch era director i principal actor de la companyia de teatre de l’Ateneu Nacionalista Verdaguer, situat al carrer de Nàpols, 216. També va escriure obres teatrals com ‘Barcelona animada’ i ‘La font de les amoretes’. Però va deixar de fer-ho quan amb la dictadura de Primo de Rivera es va prohibir escriure en català i es va clausurar l’ateneu.
L’historiador José Luís Muñoz Díaz autor del llibre ‘Florenci Bosch i Tubau. Memòria d’un oblit‘ explica al ‘Va passar aquí‘ com la companyia va haver de tancar i ell va deixar de publicar poesia i teatre en català, un fet que es va agreujar amb la Guerra Civil i la victòria franquista. La seva impremta no donava prou per viure i va decidir fer de vigilant nocturn en una fàbrica de Gràcia. En plena Guerra Civil, per passar el temps va començar a pintar mentre treballava, i la pintura li no requeria fer servir la llengua.
En ple franquisme durant els anys quaranta i inicis dels cinquanta es va donar a conèixer a les Exposicions Nacionals de Belles Arts i infinitat d’exposicions individuals a les principals galeries d’art de Barcelona i Girona.
Anar a l’Uruguai
Davant la manca de perspectives, el 1952, tota la família va emigrar a l’Uruguai i allà hi va presidir el Casal Català. Va recuperar la seva activitat artística, amb una exposició d’èxit. L’obra de Florenci és admirada i està penjada al Museu de Belles Arts Juan Manuel Blanes. A Catalunya, però, Florenci Bosch és un exemple d’una generació condemnada que va fer front a una guerra, dues dictadures i l’exili.
