Avel·lí Artís-Gener s’inicia en el món del periodisme el 1928, a l’edat de 16 anys, fent caricatures pel setmanari ‘Papitu’. Més tard fa de ninotaire al setmanari ‘El be negre’. Al 1936, juntament amb Pere Calders, el seu cunyat, passa a ser director del setmanari humorístic ‘L’Esquella de la Torratxa‘. El seu compromís amb la República es tradueix en la seva pertinença a l’exèrcit republicà que, en caure la ciutat de Barcelona, va obligar Tísner i la seva família a exiliar-se a França el febrer del 1839 i, després, el juliol del mateix any a Mèxic DC, on hi van estar fins al 1966.
L’exili a Mèxic
La personalitat d’Avel·lí Artís-Gener, més conegut com a Tísner, abasta no només el periodisme, la novel·la, la traducció, els mots encreuats o els acudits en premsa. Es va dedicar, durant els gairebé 26 anys que va viure exiliat a Mèxic, al teatre, cinema, televisió i publicitat i va ser el primer escenògraf de televisió a Mèxic. Tísner reconeix que per ell l’escenografia és com un art subordinat que ha centrat part de la seva vida. També es dedicarà a la pintura amb un estil que anirà del figuratiu a l’abstracte.
La meva idea fonamental és que, en el periodisme, en la caricatura política, la pintura artística en totes aquestes àrees del pensament hi predomina la meva idea escenogràfica”
L’historiador i crític de cinema Joaquim Romaguera i Ramió entrevista Tísner sobre aquesta faceta menys coneguda, la d’escenògraf, amb imatges inèdites del seu exili a Mèxic en família i de les seves creacions durant aquest període, que també va aprofitar per escriure la seva primera novel·la: ‘556 brigada mixta’, que seria la llavor de ‘Diàspora republicana’.
Tísner, a casa seva compatint vídeos i records familiars
En aquest documental, Tísner recita poemes d’un amic mexicà, mentre comparteix amb nosaltres els vídeos familiars amb els seus cinc fills i estades amb amics catalans exiliats a Mèxic. Tísner també va fraternitzar amb l’escriptor Gabriel García Márquez, el poeta Fernando Espejo o el director de cine Luis Buñuel. En el reportatge s’estableix un diàleg sobre la seva personalitat com a artista i com a escriptor, pare de família i home compromès des de sempre amb Catalunya.
‘La gent perd la seva identitat nacional amb una gran facilitat, es confonen, molta gent diu tranquil·lament: aquí a Espanya i tu dius no, allà, a Espanya aquí, a Catalunya”
El reportatge acaba amb un fragment de la pel·lícula ‘Calendario maya’, que va realitzar Tísner el 1964 i de la qual assegura que és la millor que havia fet. Tísner va morir dos anys després d’enregistrar aquesta entrevista i l’any 2012 la ciutat de Barcelona li va retre homenatge en el centenari del seu naixement.
