calor

Aquest estiu és ben bé que estem suant la cansalada i no tant per l’esforç, que també, sinó sobretot per la calor i les contínues onades de calor, que ens han ben fuetejat cada dia.

Tot i l’estiu sorprenentment calorós que vivim i la xafogor que l’acompanya, podem dir que aquesta paraula, xafogor, fa anys i panys que la suportem. Com que és bo conèixer l’enemic, hem pensat d’entendre ben bé què oculta aquesta paraula enganxosa.

Una paraula que ens escanya i asfixia

Les cerques en etimologia deriven la paraula xafogor de la incòmoda ofegar. Més ben dit, d’offocare, en llatí i, en concret, de la forma prefixada amb -ex, exoffocatio, -onis.

Així doncs, xafogor sorgeix d’ofegar justament pel que significa: “Calor sufocant que és pròpia d’un ambient calent, humit i encalmat”, és a dir, calor que impedeix la respiració, que ofega. Això n’explica l’origen.

Moltes xafogors diferents

Al llarg de tot el domini lingüístic, la paraula xafogor pren un munt de formes diferents: congoixa, temps enganxat, basca, xafego, angoixa, baf, calma, somorda, hora quieta, txamusquina, calina, calitja, calija,  estuba, bovor, etc.
Algunes d’aquestes formes al·ludeixen directament a malestar emocional: congoixa, basca, angoixa… mots paral·lels que reflecteixen el neguit corporal que sentim quan hi ha xafogor a l’ambient.

Però què és ben bé la xafogor?

Tal com descriuen el nostre equip de meteoròlegs, la xafogor sorgeix per una combinació intensa de dos factors: alta humitat i alta temperatura.

La humitat elevada típica del litoral català, combinada amb la temperatura de l’estiu, dificulta l’evaporació de la suor pel fet que l’aire està gairebé saturat d’humitat i no en pot encabir gaire més. En aquesta situació la suor s’acumula damunt de la pell i la refrigeració natural del nostre cos es veu entorpida. És quan notem una desagradable sensació de xafogor”
Manel Cascante i Marcos Amores