A l’estiu sovint suem la cansalada i no tant per l’esforç, que també, sinó sobretot per la calorada i la canícula, que ens acompanyen cada dia. Aquests dies entra en escena una de les paraules de l’estiu: la xafogor.
La xafogor fa anys i panys que la suportem. Com que és bo conèixer l’enemic, hem pensat d’entendre ben bé què oculta aquesta paraula enganxosa.
Una paraula que ens escanya i asfixia
Les cerques en etimologia deriven la paraula xafogor de la incòmoda ofegar. Més ben dit, d’offocare, en llatí i, en concret, de la forma prefixada amb -ex, exoffocatio, -onis.
Així doncs, xafogor sorgeix d’ofegar justament pel que significa: “Calor sufocant que és pròpia d’un ambient calent, humit i encalmat”, és a dir, calor que impedeix la respiració, que ofega. Això n’explica l’origen.
Moltes xafogors diferents
Al llarg de tot el domini lingüístic, la paraula xafogor pren un munt de formes diferents: congoixa, temps enganxat, basca, xafego, angoixa, baf, calma, somorda, hora quieta, txamusquina, calina, calitja, calija, estuba, bovor, etc.
Algunes d’aquestes formes al·ludeixen directament a malestar emocional: congoixa, basca, angoixa… mots paral·lels que reflecteixen el neguit corporal que sentim quan hi ha xafogor a l’ambient.
Però què és ben bé la xafogor?
Tal com descriuen el nostre equip de meteoròlegs, la xafogor sorgeix per una combinació intensa de dos factors: alta humitat i alta temperatura.
La humitat elevada típica del litoral català, combinada amb la temperatura de l’estiu, dificulta l’evaporació de la suor pel fet que l’aire està gairebé saturat d’humitat i no en pot encabir gaire més. En aquesta situació la suor s’acumula damunt de la pell i la refrigeració natural del nostre cos es veu entorpida. És quan notem una desagradable sensació de xafogor