Quan a Barcelona triomfava el teatre d’entreteniment, Felip Cortiella, un tipògraf anarquista, despuntava amb les seves obres socials i llibertàries. Va ser un impulsor del teatre social i anarquista. Ho explica Ferran Aisa, escriptor i historiador.

Autodidacte

El dramaturg Felip Cortiella va viure al carrer de Viladomat, 15, però havia nascut al carrer de Sant Jeroni, al Raval, el 1871. Va ser autodidacte. Fins als 11 anys, gairebé no va anar a escola. A partir d’aquesta edat va començar a treballar i a freqüentar l’Ateneu Obrer Barcelonès. Aquí es va convertir en un gran aficionat a la lectura i va començar a fer teatre aficionat.

Anarquista i catalanista

Cortiella va passar una temporada a Madrid, on vivia el seu germà. Allà va conèixer força persones de l’entorn del moviment obrer, entre d’altres, el líder socialista Pablo Iglesias. La influència del seu germà el va acostar a l’anarquisme. A Madrid va llegir l’obra ‘Déu i l’Estat’, del filòsof anarquista Mikhail Bakunin, que el va influir.

Cortiella va treballar de caixista, primer a la publicitat i després, a ‘L’Avenç’. En aquesta revista va publicar les seves obres, sempre en català. De fet, va intentar promocionar el català dins l’anarquisme de la CNT , que sovint s’expressava en castellà. La recuperació del català dins el moviment obrer va ser una de les seves grans tasques. Cortiella va ser criticat pels anarquistes per ser massa catalanista. I pels catalanistes, per ser massa anarquista.

Companyies, obres i debats

En aquella època, Cortiella va crear agrupacions teatrals, com ara la Companyia Lliure de Declamació, amb què va estrenar obres d’altres autors, com Ibsen, i pròpies, com ‘Dolora’, presentada al Teatre Circ Barcelonès, al carrer de Montserrat, ‘La vida gloriosa’, etc. Cortiella també va ser el creador del grup Avenir i de les vetllades Avenir, una barreja de representacions teatrals i debats socials per a la classe obrera.

Totes les obres de Cortiella contenien l’ètica i el pensament anarquista: defensa de l’individu, amor lliure, emancipació humana o lluita contra l’explotació obrera. Va ser un dels grans animadors del teatre social, que va tenir la seva època daurada entre l’Exposició Universal del 1888 i la Setmana Tràgica, el 1909.

El teatre de Cortiella va tenir un gran èxit de públic, en un context en què el teatre en general era l’entreteniment principal de la població. Els espectadors de Cortiella compartien els seus pensaments polítics i solien escridassar els personatges de burgesos a les funcions, mentre que apaludien els indefensos. Això havia provocat que, en acabar la funció, els espectadors sortissin al carrer a manifestar-se.

Cortiella va morir el juliol del 1937 a causa d’una malaltia. El govern de la ciutat li va dedicar un carrer al Raval: el carrer dels Àngels, durant dos anys, es va dir carrer de Felip Cortiella.

Guimerà, el dramaturg més estimat

És l’escriptor català de més projecció internacional i va ser nominat 17 vegades pel Premi Nobel.

Va passar aquí