coca de sant joan amb pinyons i fruita
Foto: Vicente Zambrano González

Arriben les celebracions de Sant Joan i Sant Pere. ‘Mots endiumenjats’ vol engalanar un mot que en si mateix ja inclou foc, petards, garlandes, serpentines i, a Barcelona, polèmica: “revetlla”.

Aquests dies sentim “verbenes” en comptes de “revetlles i alguna àvia ens recorda que hem de collir “berbena”, però, quines diferències hi ha entre tots aquests mots?

Desvetllem la “revetlla” de Sant Joan

Al ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’, de Joan Coromines, la cerca ens remet a “vetllar”, que prové de VIGILARE (“estar sense dormir”, “romandre atent, vigilant”). Antigament hi havia “revetllar” però que es va estendre poc. En destaca, però, una variant a Camprodon, “revellar-se” (“despertar-se”, “desvetllar-se”), amb lligams interessants amb el “reveiller” francès i el “risvegliare” italià.

Com sabem, les revetlles són nits de festa i ball i precedeixen una diada assenyalada. En castellà, però, les festes de la nit anterior a la diada són anomenades “verbenas”, nom que antigament va prendre el català, com veurem, i que encara ara la podem sentir força. Com és que sobretot la gent gran diu “verbena” amb naturalitat? Joan Coromines i Pompeu Fabra ens en donen la clau.

“Revetlla”, reviscolat a mitjan s. XX per evitar el castellanisme “verbena”?

Sembla que sí.
Coromines, quan analitza “revetlla”, ens comparteix un record inquietant: “’Revetlla’, el recordo poc usat a Bna. en el primer quint del segle, després molt aplicat per evitar el castellanisme ‘verbena’: festa nocturna (St. Joan, St. Pere, etc.), i després hi ha pres bones rels”.

‘Revetlla’, el recordo poc usat a Barcelona en el primer quint del segle, després molt aplicat per evitar el castellanisme ‘verbena’”
Joan Coromines

És a dir, segons aquest lingüista, és possible que davant la proliferació del mot “verbena” s’introduís l’ús de “revetlla” per escombrar el manlleu castellà. Va ser realment així?

Pompeu Fabra el 1920 parlava de “verbena”, no de “revetlla”

No només això. A principis del s. XX “verbena” era un manlleu estès i utilitzat, ho devia ser tant que fins i tot Pompeu Fabra es va plantejar d’acceptar-lo

El 1920, a les seves ‘Converses filològiques’, definia “verbena” com: “Fins fa poc […] hom evitava més aviat d’emprar aquest mot com a traducció del castellà ‘verbena’ en l’accepció ‘verbena de San Juan’ i anàlogues; mentre que avui, escrit ‘berbena’, apareix molt sovint usat en aquesta accepció: berbena de Sant Joan, etc. Convé, doncs, fer constar que l’Institut no autoritza aquest ús del mot ‘berbena’, que dóna únicament com a nom de planta. I afegim que, en cas d’admetre el mot castellà ‘verbena’ en l’accepció de festa celebrada la nit de la vigília de certes festivitats (cosa que no aconsellaríem pas), nosaltres preferiríem d’escriure, llavors, ‘verbena’, ço és, de conservar al manlleu la seva grafia originària”.

[…] en cas d’admetre el mot castellà ‘verbena’ en l’accepció de festa celebrada la nit de la vigília de certes festivitats (cosa que no aconsellaríem pas), nosaltres preferiríem d’escriure, llavors, ‘verbena’”
Pompeu Fabra a ‘Converses filològiques’

Fabra es queixa, però, que la gent s’havia acostumat a escriure “berbena”, amb be alta. És per això que ell, tot i que ho desaconsella, proposa acceptar el castellanisme “verbena” i escriure-la així, per diferenciar-la de “berbena”, que en català és una planta de tija aspra i peluda i flors blaves que cal collir entre Sant Joan i Sant Pere. 

Quan “revetler” i “revetlera” eren els més animats de la “revetlla”

Coromines també ens parla de la variant dialectal “revetla” (estesa a Mallorca, Gandia, Pego, etc.). I d’aquí venen “revetler” i “revetlera”, paraules que el lingüista detecta vives a Manacor. Tot i que amb un ús totalment sexista per l’època, Coromines recull que “revetler” significava “ballador”i que, per contra, “revetlera” feia referència a “dona lleugera, amiga de festes i diversions”. Deixant de banda els prejudicis i consideracions masclistes de l’època, recuperar “revetler” i “revetlera” com alternativa al castellanisme “fiestero”, seria tota una opció a tenir en compte.

Bona revetlla a tothom!