Per la pell de Barcelona encara transpira el moviment revolucionari anarquista. La ciutat va acollir, durant els anys 30, una de les revolucions llibertàries més importants del món. Un moviment captat pels objectius de fotògrafs catalans i d’altres vinguts d’arreu del món. Més de 7.000 obres, gairebé totes captades a la capital catalana, que es van haver d’enviar a Amsterdam, passant primer per París i Londres, per evitar que fossin destruïdes durant l’època franquista. Des del 1947 aquest llegat gràfic es va conservar l’Institut Internacional d’Història Social IISG holandès. Ara, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona n’ha recuperat una petita mostra per retornar als barcelonins un bocí de la seva història a través de l‘exposició “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social. 1936-1939”.
L’Andrés Antebi, un dels comissaris de l’exposició, explica que, escollint aquestes obres concretes, van voler plasmar “una part de la història que normalment queda arraconada o menystinguda”. Van voler copsar una realitat que “s’havia d’allunyar de la representació iconogràfica habitual del moviment anarquista, que sempre s’ha associat a la violència, al foc, a la crema d’esglésies”, explica.
En total s’hi mostren més de 500 obres entre les quals hi ha fotografies, imatges interactives, premsa i cartelleria que formen part del fons fotogràfic de l’Oficina de Información y Propaganda que la CNT-FAI va crear a Barcelona durant la Guerra Civil.
La presència de la dona en un context bèl·lic
Bona part de l’exposició està dedicada a descriure el paper de la dona en un context bèl·lic i revolucionari. Diversos fotògrafs, com el barceloní Carlos Pérez de Rozas, van copsar el dia dia dels sindicats i col·lectius agraris i la representació de la dona en aquests àmbits. Les fotografies de Pérez de Rozas o Antoni Campañà, entre d’altres, mostren també els primers dies de la Revolució Social a Barcelona i l’activitat dels milicians i milicianes als carrers de Barcelona.
Quan a la producció del material gràfic, una de les fotògrafes més representatives de l’època va ser Kati Horna. Una fotoperiodista hongaresa, que va venir a Barcelona fascinada pel moviment llibertari. Horna va ser una de les principals càmeres de l’Oficina de Información y Propaganda de CNT-FAI. La van contractar l’any 1937 per fer una cobertura de la conquesta revolucionaria d’aquell moment. Els seus retrats van captar la vida quotidiana de la població. Fugint, doncs, de l’espectacularitat de les fotografies del conflicte bèl·lic.
La mostra “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939″ es podrà visitar fins al 18 d’octubre del 2020 i després està previst que es converteixi en una col·lecció itinerant.
