Al carrer del Pont número 3 del barri de Sant Andreu hi ha la parròquia de Sant Andreu del Palomar. El 9 d’agost del 1882, l’antiga cúpula de l’edifici es va esfondrar i va causar set morts i diversos ferits de gravetat.
L’esfondrament
La cúpula va caure en el moment que el capellà estava consagrant l’hòstia. De cop, els presents van sentir una tremolor i van començar a caure unes pedres. Un dels escolans va agafar els capellà dels hàbits i el va portar cap al llindar de la porta de l’hort de la rectoria. En aquell moment, la cúpula es va esfondrar totalment i els feligresos de la primera fila van quedar sepultats sota les runes. En van morir set. Alguns van ser trobats en posició d’oració. D’altres, van quedar tan desfigurats que feines hi va haver per identificar-los. A part dels morts, van resultar ferits molts més fidels, alguns amb mutilacions importants.
L’arquitecte, sospitós
La cúpula original, la que es va esfondrar, era de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí. Falqués tenia 29 anys en el moment de l’accident i tot i la tragèdia, va arribar a ser arquitecte municipal de Barcelona i cap dels Bombers. Es considera que la causa de l’esfondrament va ser l’error en els càlculs de l’arquitecte, tot i que les cròniques periodístiques de l’època van evitar parlar d’ell i mai no va ser jutjat ni condemnat pels fets. Això sí, va ser acomiadat i la finalització de les obres va recaure sobre un nou arquitecte.
La nova cúpula
La nova cúpula va ser obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estepà. Se’l considera monàrquic, conservador i espanyolista. És també autor de la presó Model o de l’Observatori Fabra.
La parròquia de Sant Andreu del Palomar és del 1845, està feta sobre una antiga església de la qual només en queden la capella dels Sant Crist dels Segadors, la porta del carrer del Pont i l’esquelet de la rectoria. Les obres de construcció van anar a un ritme molt lent i no sempre pel bon camí: havia de tenir dos campanars i finalment només en va tenir un. L’església no va estar acabada fins al 1904.
Incendis, esquerdes, humitats…
La parròquia de Sant Andreu ha patit molts altres problemes al llarg de la seva història, com l’incendi de la Setmana Tràgica (1909), o un altre incendi, el 1936, amb motiu de l’esclat de la Guerra Civil, quan a més es va intentar volar la cúpula. Només la intervenció d’un funcionari municipal ho va impedir. Modernament, les obres del metro van afectar la façana i va produir enormes esquerdes. També té humitat perquè, antigament, per aquests terrenys hi passava una riera.
