A l’Observatori Fabra, Baños es troba amb Alfons Puertas, meteoròleg del Fabra, i Miquel Carandell, historiador de la ciència i autor de ‘Barcelona, ciència i coneixement’, per parlar d’aquest icònic però, de vegades, desconegut observatori, i de la relació entre la ciència i la ciutat de Barcelona.
Avui L’observatori es fa servir més per la meteorologia que per mirar el cel.
Ciutat d’hospitals
Carandell lamenta que la ciència sigui la gran oblidada dels estudis d’història, quan tothom coincideix de la gran importància d’aquest coneixement per a la societat. Sí que estan reconeguts, en canvi, els doctors, com ara el doctor Ferran o Trueta. I és que Barcelona ha estat una ciutat amb hospitals des de l’edat mitjana. N’hi havia de repartits per tota la ciutat. El segle XV, tots aquells petits hospitals es van ajuntar en un de sol, l’Hospital de la Santa Creu, primer amb seu al Raval i, després, al recinte actual de Hospital de Sant Pau i la Santa Creu. Barcelona també va tenir la primera facultat de medecina de l’estat, l’Hospital Clínic.
Barcelona, pionera de la ciència i la tecnologia
Malgrat moltes vegades no se n’és conscient, Barcelona ha estat tradicionalment una cuitat pionera de la ciència, especialment a principis dels segle XX, en època de la Mancomunitat i la República. Hi havia, per exemple, grans físics, com Enric Moles o Esteve Terradas, que tenien contacte amb col·legues a escala internacional. Un d’ells era Einstein, que va visitar Barcelona. Aquesta inèrcia investigadora va quedar tallada per la guerra i pel franquisme.
Com s’explica que Barcelona hagués estat pionera en ciència i tecnologia? Segons Carandell, per un interès econòmic, però també per un interès genuí científic. Aquest és el motiu pel quan s’hi va formar la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències —responsable de la construcció del Fabra—, o la Junta de Comerç, que va incentivar un coneixement més tècnic, més pràctic. D’aquesta manera, a la Reial Acadèmia es va fer la primera fotografia de l’estat o la primera radiografia, per exemple.
Científics poc coneguts
Baños demana a Carandell que li descobreixi algun científic barceloní que hagi fet descobertes significatives i que sigui poc conegut. Carandell nomena Salvà i Campillo, inventor del telègraf; Josep Comas i Sola, el primer director del Fabra, i la família Roget, constructors de lents i binocles de l’edat mitjana, de qui podria ser que Galileu hagués agafat la idea pel seu telescopi.
La meteorologia, una tradició històrica a Barcelona
La meteorologia és una ciència amb una llarga tradició a Barcelona i a Catalunya en general. Hi ha un interès especial en l’observació de la natura i una gran afició.
Alfons Puertas, meteoròleg del Fabra, reconeix que avui, amb la contaminació lumínica del cel de Barcelona, aquest observatori ja no és gaire viable. Aquest emplaçament es va triar fa 116 anys, quan el Tibidabo era una talaia ideal per mirar el cel. Ara, les seccions originals més actives són la meteorologia i la sismologia.
Des de l’Observatori Fabra es mesura la meteorologia de Barcelona i se n’estudien els canvis en el clima, que afecten també la resta del món.
Més de 100 anys de dades
Aquest seguiment detallat de la meteorologia es pot fer de forma detallada gràcies al recull de dades diari des de fa més de 100 anys.
A Barcelona, el precursor de l’observació sistemàtica i regular de la meteorologia va ser en Francesc Salvà i Campillo (1751-1828). Aquestes observacions sistemàtiques van començar el 1780 i les feia des del carrer de Petritxol.
Al Fabra, a més de les observacions, també s’hi han desenvolupat aparells de mesurament. Un n’és el pluviògraf d’intensitats, del doctor Ramon Jardí. Jardí era membre de la Reial Acadèmia i va rebre l’encàrrec de Fontseré de fer un aparell per mesurar la intensitat de la pluja.
