El pont del Bisbe uneix la Casa dels Canonges i el Palau de la Generalitat i és un dels espais més visitats pels turistes, a qui s’expliquen fantasioses llegendes relacionades amb el lloc.
Un pont per unir dos edificis oficials
El pont del carrer del Bisbe és una de les icones del barri Gòtic i un dels llocs més visitats pels turistes. Però, malgrat la seva aparença, el pont es va construir el 1928, en un context de reformes i restauracions al barri. En aquella època, també es va restaurar la Casa dels Canonges, que des del segle XIV estava constituïda per un conjunt de cases individuals, per convertir-la en la residència oficial dels presidents de la Generalitat. La construcció del pont del Bisbe tenia com a objecte unir els dos edificis oficials, la Casa dels Canonges i el Palau de la Generalitat.
L’autor del pont és Joan Rubió i Bellver, un gran arquitecte modernista nascut a Reus el 1870. Va ser deixeble i col·laborador de Gaudí. Abans del pont, havia fet altres obres a la ciutat, com ara la Casa Roviralta, a l’avinguda del Tibidabo, o la casa Golferichs. Per tant, l’estil del pont és neogòtic, i no pas gòtic, com sovint es pensa.
Les llegendes del pont
El pont està envoltat d’algunes llegendes, la majoria relacionades amb la petita escultura d’una calavera travessada per una daga que hi ha a la part inferior. Aquestes llegendes són recents i sovint s’expliquen als grups de turistes que passen per allà. Una de les llegendes diu que si es treu la daga, la ciutat col·lapsarà i s’enfonsarà. Una altra diu que passar caminant cap enrere i mirant la calavera aporta bona fortuna.
Ho va explicar Susana Azcoita, d'”Explica’m Barcelona, Rutes d’història i culturals”, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
