L’assassinat d’Ernest Lluch va suposar una commoció tan gran, que un milió de persones van sortir al carrer per condemnar el crim.

La nit de l’assassinat

El 21 de novembre del 2000, ETA va assassinar Ernest Lluch a la sortida del pàrquing de casa seva, a l’avinguda de Xile, 36.

La periodista Gemma Nierga, amiga de Lluch, recorda com va viure aquells dies. La nit del crim, Nierga tenia un nebot a l’hospital i quan va arribar a casa li van començar a envair pensaments negatius i tristesa. Li semblava que les coses no podien anar pitjor. Però com ella diu, s’equivocava.

Nierga era a casa quan el periodista i amic Carles Peña li va trucar per telèfon per donar-li la notícia de l’atemptat. La seva reacció, explica, va ser una mena de bogeria transitòria, de negació. Cridava al seu company dient-li que s’equivocava.

La darrera trucada de la nit, a quarts de dues, va ser la de la filla de Lluch, Mireia Lluch. La va convidar a reunir-se amb ella i altres persones íntimes de Lluch a l’avinguda de Xile, al lloc dels fets. Un cop a casa del polític, la Mireia va conduir Nierga a la cuina i li va ensenyar una foto d’ella que Lluch tenia penjada a la cuina.

Pont de diàleg

L’endemà, Nierga va parlar de la mort de Lluch a ‘La Ventana’, al seu programa de la Cadena SER. Amb la veu tallada i, a estones, plorant es va acomiadar del seu amic i col·laborador del programa.

La mort de Lluch va suposar una commoció política, social i ciutadana. Per Nierga, el polític representava un pont entre la política i el món d’ETA, entre els que volien dialogar i els que no sabien com fer-ho. Era la pista d’aterratge on algun dia havia d’arribar el conflicte.

Les paraules de Nierga a la multitudinària manifestació

Nierga va rebre una trucada de l’Ajuntament de Barcelona i li van demanar si podia llegir el manifest de la manifestació de repulsa per l’assassinat prevista per dijous. Va rebre un document consensuat per tots els grups polítics però, quan el va llegir, el va trobar buit. Va decidir que el comiat de Lluch mereixia un discurs amb més sentiments, amb més contingut polític, i va afegir unes paraules seves al final de tot. Aquelles paraules van ser:

Ernest hubiera intentado dialogar hasta con la persona que le mató. Ustedes que pueden, dialoguen, por favor.”
Gemma Nierga, periodista

La reacció dels polítics

Els polítics, entretant, es barallaven per decidir quina posició havien d’ocupar darrere la pancarta. Això encara va refermar més Nierga en el seu pensament que aquella gent difícilment es podria posar d’acord parlant per solucionar el tema d’ETA. El comentari de José María Aznar, president del Govern aleshores, a José Luís Rodríguez Zapatero en escoltar les paraules de Nierga va ser: “Esto se lo ha inventado”. Alberto Fernández Díaz, president del PP a Catalunya, va dir posteriorment que si haguessin conegut l’afegitó, no haurien signat el manifest.

Nierga recorda que Lluch sempre deia que calia ser atrevit i valent. Per això, està orgullosa d’haver pogut fer-li el seu petit homenatge aquell dia, a la manifestació.