Els laietans eren l’antiga tribu ibera que viva al pla de Barcelona abans de l’arribada dels romans. De fet, el nom de la ciutat ve d’una paraula ibera, Barkeno. Però malgrat que es coneix la llengua ibera i es pot parlar, no se sap el significat dels seus mots. Tampoc no se sap l’origen d’aquest poble.
L’Antonio Baños ha visitat l’exposició “L’enigma Iber”, al Museu Arqueològic de Catalunya, per mirar de revelar alguns dels enigmes que envolten aquest antic poble. Allà s’ha trobat amb Joan Ferrer i Jané, especialista en epigrafia paleohispànica, és a dir, en llengua ibera.
Diverses ciutats amb un mateix govern
Ferrer explica que al pla de Barcelona hi havia més d’una ciutat ibèrica. Avui, estan localitzats el poblat ibèric del turó de la Rovira, d’unes tres hectàrees, amb fortificació i fossat; i el de Montjuïc, molt afectat per les construccions posteriors. Malgrat viure en assentaments diferents, els experts suposen que pertanyien a la mateixa tribu, els laietans. Creuen que una d’aquestes ciutats s’anomenava Laie. De fet, en algunes monedes trobades hi ha la inscripció “laiesken”, “els de Laie”. Sembla que cap al segle III aquests diferents poblats ja tenien una mena d’organització paraestatal, amb capital a Burriac, a Cabrera de Mar. Però investigacions recents indiquen la possibilitat d’una capitalitat compartida amb l’assentament de Montjuïc.
L’origen del nom de Barcelona
El nom de l’actual ciutat de Barcelona precedeix de la denominació ibera Barkeno. Però encara se’n desconeix el significat. La grafia del nom s’ha trobat per separat -“Barke” i “No”- en monedes i en noms de persones.
Dels laietans, també se’n sap que intervenien en gestions comercials amb els grecs. Això vol dir que, com a habitants del lloc on es produia l’intercanvi comercial, actuaven com a notaris per donar fe de l’acte.
Amb l’arribada dels romans, el ibers es van romanitzar, es van adaptar a la manera de viure de la potència dominant, Roma. Així, a poc a poc, van abandonar l’escriptura i, més tard, la llengua. És probable que en zones més llunyanes, com els Pirineus, la llengua resistís uns segles més.
La llengua ibera, un misteri sense resoldre
Un dels grans enigmes sobre els ibers és la seva llengua: els experts són capaços de llegir-la, però no saben què diu el que llegeixen. L’origen del llenguatge escrit iber és l’escriptura fenícia, com passa amb la major part d’escriptures del Mediterrani.
Avui, a Catalunya, a la llengua catalana, l’iber encara hi és present a través d’alguns topònims, sobretot als Pirineus. Al topònim Vall d’Aran, “Aran” significa “vall” en iber. També Andorra és un topònim iber.
L’única llengua viva relacionada amb l’iber és el basc. Això ha ajudat a identificar els numerals, molt semblants.
S’arribarà a desxifrar l’iber?
En Joan Ferrer i Jané és especialista en epigrafia paleohispànica, però la seva formació original és l’enginyeria informàtica. Encara que puguin semblar dues disciplines allunyades, totes dues miren de crear o desxifrar codis. En el cas de la llengua ibera, un codi oblidat fa segles. Ferrer creu que per arribar a desxifrar l’iber caldrà temps perquè, tret del basc, no hi ha cap llengua actual relacionada i això fa que l’interès per estudiar-la disminueixi.
