El carrer de l’Arc del Teatre era l’entrada del Barri Xino, el punt més calent i desinhibit de la ciutat durant el primer terç del segle XX. 

L’any 1888, al lloc que avui ocupa un solar buit a l’Arc del Teatre, davant dels números 12 i 16, hi va obrir un bordell anomenat Madame Petit. El negoci va tenir èxit i va fer-se molt famós durant la primera guerra mundial. De fet, per a molts ha estat el bordell més famós de la ciutat.

Durant la segona guerra mundial, molta gent es va refugiar a Barcelona. Hi havia persones importants que volien un lloc divertit i bonic on passar l’estona. I Madame petit ho tenia tot: novetats i serveis exclusius. L’entrada era espaiosa i hi havia noies, cambrers i beguda. Les cambres eren luxoses i netes, amb novetats com els bidets. També hi havia suits. Una d’elles, estava tota pintada de negre, parets, terra i sostre, i no hi havia res més que un taüt envoltat de ciris.

Madame Petit va ser clausurat el 1956 per una llei que prohibia els prostíbuls.

Als anys 20, a les portes de sota l’arc del carrer Arc del Teatre, hi havia un lloc anomenat La Japonesa. S’anunciava com una “Clínica de gomas y lavajes”. I no era l’única. Aquesta mena d’establiments van sorgir associats a la prostitució per evitar el contagi de malalties venèries. Oferien dos serveis bàsics: les gomes, uns rudimentaris condons d’abans de l’arribada del làtex, als anys 30; i els “lavajes“, unes neteges de l’aparell sexual mitjançant uns fins tubs de vidre amb els que s’hi introduïa una solució aquosa desinfectant. Per aquest establiment van passar personatges com els germans Goytisolo o Dalí a comprar una joguina anomenada “el París Viril”, que en aquella època va fer furor per ser més moderna i agradable que les seves predecessores.

Durant tot el franquisme, els cinemes van ser espais socials molt importants on la gent buscava una estona d’evasió de la realitat i d’entreteniment. Al carrer de les Tàpies hi havia dues sales de cinema, el Diana i el Monumental, que compartien l’entrada i els lavabos. Aquests cinemes, com altres del barri, eren coneguts perquè a les darreres files s’oferia un servei sexual atès per les famoses “pajilleras”. Era molt més barat que un servei complert de prostitució i més segur pel què fa a contagis de malalties.

Al Barri Xino es vivia la doble moral de l’època del franquisme: senyors casats i amb una vida pública exemplar, baixaven per aquests carrers a buscar diversió a qualsevol hora i a qualsevol preu.