L’any 1977, després d’una intensa lluita, els veïns de Nou Barris van decidir desballestar a cops de martell una planta asfàltica molt contaminant i la van convertir en l’Ateneu Popular, una eina de transformació social per al barri.  

L’objectiu de la lluita veïnal era acabar amb la contaminació de la fàbrica d’asfalt, defensar la cultura popular i omplir el buit cultural que havia deixat la dictadura als barris perifèrics del nord de Barcelona.

L’any 1976, els moviment veïnal i el teixit associatiu dels barris va fer una campanya a favor dels ateneus populars autogestionats, en la que es van reivindicar molts espais buits de la ciutat. Eren una alternativa a la creació de centres cívics comandats per l’ajuntament. Així van néixer l’Ateneu del Born, Cotxeres de Sants, la Casa Orlandai, la Lleialtat Santsenca, l’Ateneu l’Harmonia o el de Nou Barris.

Un cop engegat, l’Ateneu Popular de Nou Barris va endegar una dinàmica cultural i associativa oberta a la participació. Es va crear una assemblea i diferents comissions per dinamitzar l’espai. Es van posar en marxa diferents activitats relacionades amb les arts escèniques o la música, i es van oferir recursos i recolzament al moviment associatiu del districte.

El circ es va convertir en una de les activitats més importants de l’ateneu dels anys 80. L’Ateneu Popular de Nou Barris es va convertir en punt de trobada de gent que practicava aquesta modalitat escènica. Alhora, se’n van començar a impartir tallers a la canalla i als joves del barri. Eren una alternativa saludable davant les opcions de lleure dels carrers. Tota aquesta activitat va derivar en la creació de diverses companyies a finals dels anys 80, com Desastrosus Cirkus. L’any 1991, la lluita veïnal va aconseguir l’enderrocament de l’estructura industrial i la construcció d’un teatre amb totes les prestacions.

Actualment, en aquesta sala, s’hi estrena cada desembre una producció pròpia de l’ateneu. És una bona oportunitat per acostar-s’hi i veure la feina que s’hi està fent.