arbre del foc Australià
Exemplar d'arbre del foc al carrer Sancho de Ávila a tocar el carrer Ciutat de Granada

L’arbre del foc  (“Brachychiton acerifolius”) és un arbre curiós i, fins no fa gaire, ben poc conegut pels barcelonins. Es tracta d’una de les noves espècies d’arbrat viari que s’ha comprovat que toleren bé la sequera, la contaminació i les altes temperatures. Tampoc sol patir gaires problemes  sanitaris. És un bon candidat, en definitiva, en un context de canvi climàtic i d’alta contaminació atmosfèrica com l’actual.

L’arbre que floreix quan fa més calor

L’arbre del foc pertany a la família de les malvàcies i és originari de Nova Gal·les del Sud i Queensland (Austràlia). És considerat un dels arbres tropicals més bonics del món gràcies a les seves flors vermelloses que recorden les flames del foc.

arbre del foc
L’arbre del foc perd les fulles poc abans de florir, a principis d’estiu en el cas de Barcelona

L’arbre agafa forma de piràmide i la seva alçària es mou de mitjana entre 8 i 15 metres, tot i que  pot arribar fins a 40 metres a Austràlia. Es caracteritza per la presència de fulles grans, de diferent mida, però si es tracta d’exemplars joves o adults. Es considera un arbre semiperennifoli, ja que sol perdre de forma efímera les fulles en èpoques seques. A Barcelona, la caiguda de la fulla s’hi produeix normalment abans que floreixi al pic de l’estiu.

Les flors són abundants, grans i agrupades en ramells, de forma acampanada. A Austràlia, l’arbre del foc floreix a finals de primavera, quan es prepara per les pluges d’estiu. A Barcelona i al litoral català, en canvi, la floració és més irregular entre exemplars per bé que s’esdevé, de mitjana, entre el juny i principis d’agost. 

flors arbre del foc
Detall de les flors a finals de juliol a Barcelona

És un arbre amb nombroses propietats medicinals. Els fruits fan entre 8 i 12 cm i són de color negre, amb llavors grogues cobertes de pèls irritants al tacte. Els fruits apareixen a principis de tardor.

On en podem trobar?

Es tracta d‘un arbre cada cop més fàcil de veure a Barcelona, però encara relativament rar a la ciutat.

En podem trobar exemplars antics (més de 75 anys) als Jardins Mossèn Costa i Llobera (Montjuïc), al Jardí d’Aclimatació de Montjuïc i al Parc de la Ciutadella .  També exemplars joves de forma dispersa, a diversos carrers i jardins de la ciutat: als jardins de la Universitat (plaça de la Universitat); al carrer de Rosselló, al Poblenou (Sancho de Ávila); al barri de la Sabrera, al Carmel; o a l’avinguda del Marquès d’Argentera, entre d’altres.