Al carrer del Carme, a l’antic Hospital de la Santa Creu, hi ha el Col·legi de Cirurgia que té, entre d’altres, la sala de dissecció més important de les que es conserven a Europa. Alguns dels morts de la ciutat passaven per aquest amfiteatre abans d’anar al cementiri.
La sala de dissecció
La sala de dissecció és un amfiteatre amb un balcó al primer pis. Les classes de dissecció es podien veure des d’abaix i el públic les podia seguir des del balcó. La sala estava en ple funcionament el 1764. Els bancs eren de pedra -a diferència dels que hi ha ara, de fusta- i al mig hi havia una taula. Al sostre hi havia una cúpula de vidre que aportava il·luminació natural a la sala. Avui, la sala és fora d’ús i serveix per fer-hi actes institucionals i discursos acadèmics.
Santiago Ramón y Cajal
Amb la creació del Col·legi de Cirurgia, l’ofici de cirurgià va augmentar molt i va crear professionals preparats i amb una titulació pràcticament equivalent a la dels metges. L’edific es va crear al segle XVIII i estava pensat per 50 alumnes. En va arribar a tenir més de 1.000. El 1843, el Col·legi de Cirurgia va passar a ser la Facultat de Ciències Mèdiques.
Santiago Ramón y Cajal ha estat el professor més important que ha tingut la Facultat de Medicina de Barcelona. En va ser catedràtic durant quatre anys i mig. Les seves classes es feien en aules convencionals perquè li calia una pissarra per explicar els seus coneixements en histologia.
El doctor Fleming, descobridor de la penicilina, va estar de visita a la Facultat el 1948 i va ser nomenat acadèmic d’honor. És el savi més important de la medicina del seu temps. Els jardins de la part posterior de l’edifici estan dedicats a la seva memòria.
Els cadàvers eren de persones anònimes
Els cadàvers que es disseccionaven procedien dels hospitals i eren persones que ningú no reclamava. També s’aprofitaven les despulles dels condemnats a mort. Els cossos s’obrien i es tracatven segons les necessitats de la classe. Després, anaven al cementiri o a la fossa comú.
El parc infantil que avui ocupa la part posterior de l’edifici, havia estat el cementiri de l’Hospital de la Santa Creu. D’aquí sortien els cossos per l’estudi. L’antic dipòsit de cadàvers, conegut com “el corralet”, va ser origen de llegendes.
