No només estan més exposades a les agressions, sinó que sovint acaben al carrer perquè han patit maltractaments. La violència masclista és un dels detonants principals de l’exclusió residencial de les dones. Ho conclou un nou estudi de la Universitat de Barcelona (UB), en què, gràcies a la participació de diverses entitats, s’ha analitzat com viuen les dones sense llar a la ciutat.

La recerca, liderada per María Virginia Matulic, professora de treball social a la UB, s’ha presentat aquest dimecres a la Residència Betània davant d’un auditori ple. El document es basa en entrevistes a 35 dones que han viscut al carrer durant una època i, amb el seu testimoni, l’estudi determina que un 69 % de les dones en exclusió residencial han patit maltractaments.

“No vals per a res, no aconseguiràs res…”

Les agressions poden ser tant físiques com verbals i haver-se produït durant la infància o bé en l’edat adulta. Lamiae Balhaj va viure-ho no fa gaire temps. Explica que la vida se li va complicar quan va quedar-se sense feina i ella, l’exmarit i els tres fills van acabar en una casa ocupada. “Com que ja no treballava, ens va començar a maltractar. Em deia: ‘No vals per a res, no aconseguiràs res…'”, relata.

La Lamiae fulleja l’estudi de la UB sobre dones sense llar a Barcelona

Li va costar sortir-se’n, però finalment ho va fer gràcies al suport de diverses entitats i ara viu en un pis de la Generalitat. No va ser fàcil perquè, en part, va trobar poc suport al seu entorn i la seva família: “Em deien que no m’havia de separar, que era igual si em maltractava. Que m’havia d’aguantar”, lamenta. La Lamiae atribueix aquesta actitud als orígens: la cultura del Marroc, on, diu, la dona està desprotegida.

La presència de dones al carrer és d’un 12 %

Segons l’estudi, que hi hagi una menor presència de dones al carrer a Barcelona —un 12,2 % del total de persones que dormen al ras— vol dir que, en moltes ocasions, pateixen el que anomenen “sensellarisme encobert”. És a dir, que no tenen sostre però viuen en habitatges impracticables, de relloguer o bé a casa de familiars o amics. La investigació també detecta que, en general, el sensellarisme femení està vinculat a la pobresa, la falta d’estudis, la precarietat laboral i l’atur.

L’equip de recerca també detecta una altra mancança: la falta d’espais específics per a dones sense llar. Manca “tenir espais de dones, que pugin parlar, entendre’s… també que els serveis públics incorporin una perspectiva de gènere. En més d’una ocasió se les culpa de la seva situació“, afirma Matulic. Algunes entitats ja s’han posat les piles, com Assís, que està construint un centre dissenyat només per a elles.