El fotògraf Ferran Quevedo ha condensat en “La guerra que no es veu” bona part del que ha après de les dones al Pròxim Orient durant els conflictes dels darrers anys. Ha viscut 4.000 dies i nits a països com Síria, Líban, l’Iran, Egipte, Jordània, Palestina i Turquia, i ha captat el paper tan important de les dones en més de 40.000 fotografies.
Exposició al Casal de Barri de Trinitat Nova – SomLaPera
Ara porta aquesta exposició, la primera d’una trilogia, per tal d’aprofundir en la importància del paper d’aquestes dones que pertanyen, segons explica, “a una societat matriarcal, en què el poder el tenen a casa”. Quevedo afirma que en esclatar els conflictes, aquestes dones “es veuen obligades a sortir de casa, sobreposar-se i tenir cura dels infants i la gent gran”.
4.000 dies al Pròxim Orient
Quevedo, amb una llarga trajectòria com a fotògraf de conflictes a la zona del Pròxim Orient, ha volgut apropar la realitat i les dificultats de les dones durant guerres i emigracions als més joves. Per això ha fet tallers amb les escoles per apropar-los la crua realitat de la guerra, però, sobretot, per explicar com sobreviu la gent amb menys recursos en un conflicte bèl·lic. La por dins els bombardejos i tirotejos, la fugida del conflicte, l’arribada a les fronteres controlades per les màfies, els camps de refugiats i, per als més “afortunats”, l’arribada a un país d’acollida, amb tots els problemes que comporta.
Textos d’Elena González
Per complementar les imatges, Quevedo compta amb la col·laboració de la també fotògrafa Elena González. Els textos de González són “un clar missatge feminista del poder d’unes dones, la cultura de les quals només coneixem a partir de tòpics”. La figura de la dona és clau per a la supervivència en tots els conflictes que ha vist. Elles s’encarreguen de cuidar dels més petits i grans o d’aconseguir recursos com aliments o aigua.
Una mostra itinerant
Per al Casal de Barri de Trinitat Nova – SomLaPera s’ha fet una condensació i una reducció de les imatges, però properament s’exposarà en format gran en sales de Barcelona, com el CosmoCaixa, abans de viatjar a Madrid i altres ciutats del Líban i Jordània. Paral·lelament, fotògraf i comissària continuen treballant en la segona part de la trilogia, centrada en un treball de gènere en els mercats al Pròxim Orient. La tercera part està encara per definir. Tot plegat podria acabar prenent forma en un llibre que, com les exposicions, tindria un valor pedagògic.
