(ACN) La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha demanat al Ministeri de Justícia i a la conselleria de Justícia que resolguin les seves discrepàncies sobre el finançament dels nous jutjats, per tal que Catalunya pugui tenir almenys quatre jutjats nous de forma urgent en el marc de les mesures que han de pal·liar l’increment de litigis provocat per la covid-19.
El Govern espanyol encara no ha pagat a la Generalitat el cost del personal dels jutjats creats des del 2017 i per això el govern s’ha negat a avançar més diners. D’aquesta manera, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el ministeri han deixat Catalunya fora dels 33 jutjats que es crearan en breu, sobretot socials i mercantils.
El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha lamentat que les diferències entre els governs espanyol i català acabin perjudicant els ciutadans, que veuran com els seus plets per impagaments o acomiadaments, derivats de la crisi econòmica de la pandèmia, es retardaran. Barrientos considera que els jutjats socials i mercantils actuals no podran afrontar de forma àgil l’increment sobtat i considerable de casos. Per això, demana que en la negociació dels pressupostos generals de l’Estat del 2021 s’acordi una partida perquè el Govern espanyol pagui a la Generalitat els 14,2 milions d’euros que costen els 22 jutjats nous fixats en un pla del 2017 al 2021. Segons la conselleria, 19 d’aquests jutjats ja estan en funcionament.
En la memòria del 2019 el TSJC deia que feien falta 37 jutjats i 18 magistrats de tribunals a Catalunya, ja que el país té una ràtio de 10,8 jutges per cada 100.000 habitants, davant la mitjana espanyola d’11,9. Al juny el ministeri va començar a tramitar un pla per reforçar les jurisdiccions més afectades per la pandèmia, la social i la mercantil. Al juliol el TSJC va proposar 23 jutjats nous a tot l’estat, tres dels quals correspondrien a Catalunya: un de mercantil i un de social a Barcelona, i un de social a Tarragona. Pocs dies després, el CGPJ va proposar quatre jutjats per a Catalunya: dos de mercantils a Barcelona, un de mercantil a Girona i un de social a Tarragona, a més d’un social a Reus per al 2021.
Paral·lelament, la conselleria de Justícia va informar Barrientos que havia traslladat al ministeri que sense compensació econòmica del cost assumit pel departament per la posada en funcionament dels jutjats programats el 2017 i el 2019 no hi ha possibilitat ni marge possible per a la creació de jutjats a Catalunya, fossin per la covid o d’un altre tipus.
Davant d’això, l’avantprojecte de reial decret del ministeri va publicar al setembre els 33 jutjats nous a tot l’estat. Només Catalunya, Cantàbria, Astúries i La Rioja es queden sense cap òrgan nou, però les altres tres autonomies són uniprovincials, de molta menys població i amb una ràtio de jutges per habitant que supera la mitjana espanyola, al contrari que Catalunya. A finals d’octubre el CGPJ va informar favorablement sobre aquest plantejament sense fer cap menció a la desaparició dels jutjats inicialment previstos per a Catalunya, cosa que Barrientos veu “trist” i “decebedor”.
La conselleria de Justícia demana un “front comú”
Barrientos no ha volgut entrar en polèmiques polítiques, però creu que els principals perjudicats són els ciutadans de Catalunya, i demana que en els futurs pressupostos del 2021 almenys es puguin recuperar els quatre jutjats i els que pertoquin per a l’any que ve, ja que el pla del ministeri preveu crear 100 jutjats en tres anys a tot l’estat.
Fonts de la conselleria consultades per l’ACN expliquen que la Generalitat està fent un “esforç pressupostari” i espera que el TSJC faci “front comú” amb el departament per reclamar al Govern espanyol que s’impliqui també econòmicament en la creació dels jutjats.
