El 5 de setembre del 2016 va entrar en funcionament la superilla del Poblenou. Aquest dijous se celebren tres anys de l’estrena, que va suposar un abans i un després en la manera d’organitzar urbanísticament la ciutat. Però la voluntat d’implantar aquest nou model no és pas nova. Cal remuntar-se a principis del segle XXI per veure com Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona i un dels ideòlegs de les superilles, parlava ja de la necessitat d’expandir el model de la superilla a tota la ciutat per garantir la qualitat de vida dels veïns.
De fet, la del Poblenou no és la primera superilla de Barcelona. Als anys 90 va culminar la transformació d’una part del barri de la Ribera, que afectava el carrer de la Princesa, la via Laietana, l’avinguda del Marquès de l’Argentera i el passeig de Picasso. En aquesta zona es va restringir l’accés dels vehicles privats per prioritzar l’espai públic per als vianants, reduir el soroll, millorar la qualitat de l’aire i incrementar l’afluència de clients als comerços de la zona. Salvador Rueda va batejar el nou espai com a “superilla de la Ribera” i, des d’aleshores, aquest model urbanístic no ha fet més que créixer a Barcelona.
Superilles per garantir la seguretat ciutadana
A la superilla de la Ribera es va restringir l’accés dels vehicles amb un piló que impedia el pas als conductors que no tinguessin la identificació corresponent. “Els vehicles de pas no hi tenen cabuda”, va explicar Rueda, pare de les superilles, en una entrevista a Barcelona Televisió l’any 2004. D’aquesta manera es va incrementar el trànsit de vianants. Això, segons el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, permet un millor control de l’espai públic per reduir els robatoris i incrementar la seguretat ciutadana. “La possibilitat d’estar tranquil ve determinat pel grau d’atracció de persones en aquest espai públic”, va comentar.
En els últims anys s’han implantat o començat a estudiar diverses superilles a Barcelona:
