La informació sobre la campanya de vacunació contra la covid ha posat en relleu la por que pateixen algunes persones a les xeringues. És el que es coneix com a belonefòbia i sol estar relacionada amb la por a la sang. Mentre que per a algunes persones és només una sensació desagradable, per a d’altres pot arribar a ser un problema que, fins i tot, les limiti a l’hora de rebre una vacuna o un tractament mèdic. “Quan veig una agulla em genera incomoditat i segons si es real o per la tele em puc arribar a desmaiar“, explica Iratxe Gutiérrez, que té por a les agulles. “Quan veig xeringues a la tele directament no miro”, comenta José Marco, que també pateix aquesta por.
Un 5 % de persones amb fòbia
El psicòleg clínic i membre de la junta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya Rafael Penadés explica que només un 5 % de la població pateix algun tipus de fòbia incapacitant. Són aquelles pors tan profundes en què el cos reacciona de tal manera que la persona pot arribar a desmaiar-se.
Però sense arribar a aquest extrem, el temor a les agulles és força estès entre la població i la sobreexposició a imatges molt explícites, com algunes de les que es veuen quan s’informa de la vacunació anticovid, poden arribar a provocar que persones que no hi tenien por esdevinguin sensibles a aquest tipus d’imatges. Tot i això, “no arribarien a desenvolupar una fòbia”, puntualitza Penadés.
Vacunar-se quan es té por a les agulles
En canvi, per a qui la por pot arribar a ser limitant, encarar-se a la vacunació contra la covid pot ser un problema i alguns es plantegen no administrar-se-la i confiar en la immunització de grup. “Jo em segueixo fent una mica la boja perquè no m’hi vull encarar”, comenta Iratxe Gutiérrez.
Però fins i tot en els casos en què la fòbia a les agulles pot arribar a impedir rebre un tractament mèdic, Penadés explica que hi ha solució. “La fòbia no deixa de ser una resposta apresa i hi ha mecanismes per desaprendre-la i per tant és relativament eficaç”, diu. En qualsevol cas, recomana no sobreexposar-nos a imatges que ens siguin desagradables i, si ens hem d’enfrontar a una punxada, visualitzar el moment en què el mal tràngol ja haurà passat.
