El síndic de greuges ha denunciat que hi ha hagut diferències entre la taxa de presencialitat segons la titularitat dels centres. En concret, assegura que els centres públics han tendit a fer el 50 % de les classes presencials (el mínim que va estipular el Departament d’Educació quan es van reprendre les classes a l’aula), mentre que les classes presencials als centres concertats i privats han estat “clarament superiors”, segons el síndic.
A banda, els centres públics han organitzat les classes telemàtiques en dies alterns, mentre que els centres concertats han fet classes presencials als matins i han concentrat les hores a distància a les tardes. Han mantingut, doncs, la presència a les classes lectives i han fet de forma telemàtica les activitats complementàries.
Aquestes diferències de presencialitat entre centres públics i privats o concertats ha causat greuges, segons el síndic, i ha accentuat les desigualats educatives. Sense anar més lluny, destaca que l’activitat lectiva “a distància suposa una dificultat a l’hora de consolidar aprenentatges i atendre les necessitats educatives de l’alumnat”. Precisament, les famílies ja temien que la semipresencialitat pogués afectar els resultats de la selecivitat.
Sense tenir en compte la complexitat del centre
L’informe elaborat pel síndic afirma que a l’hora d’establir la presencialitat a l’educació postobligatòria no s’ha tingut en compte la complexitat del centre. El síndic assegura que va demanar que es discriminés de forma positiva aquests tipus de centres públics, amb alumnat amb necessitats especials, i lamenta que no hagi estat així. El síndic apunta que “l’alumnat socialment desfavorit” presenta més dificultats per seguir l’activitat lectiva programada per “problemes de connectivitat i per dèficits d’acompanyament familiar”.
