Al Catàleg del patrimoni arquitectònic de Gràcia, hi consten més d’un miler de finques protegides. Els edificis estan classificats en quatre nivells de protecció: béns d’interès nacional, local, urbanístic i documental. La majoria són béns d’interès urbanístic, en color lila al mapa. Els de color blau més fosc són les 25 edificacions i 10 conjunts arquitectònics que l’Ajuntament va afegir al catàleg de patrimoni al desembre del 2020. Va ser aleshores quan es va passar de 564 finques catalogades a les 1.026 actuals.
Clica les opcions del menú del mapa per visualitzar-hi una o més categories. Si cliques sobre els punts podràs veure la informació detallada de cada finca, com l’època de construcció i el tipus de protecció. En aquest mapa també pots consultar els 11 establiments emblemàtics que hi ha registrats com a patrimoni arquitectònic de Gràcia.
Canvi de paradigma per protegir el patrimoni de Gràcia
Arran de la lluita veïnal per evitar l’enderroc de les casetes d’Encarnació, l’Ajuntament de Barcelona va constatar fa dos anys que el planejament urbanístic vigent no preservava suficient el patrimoni arquitectònic de Gràcia. Per això, es van suspendre les llicències d’obra durant un any i es va proposar una estratègia urbanística que anés en la direcció de rehabilitar, mantenir i revitalitzar, enlloc de substituir.
L’actuació municipal va avançar en dues fases. La primera va ser definir un nou pla per ampliar el catàleg de patrimoni, aprovat al desembre del 2020, i que va permetre catalogar les casetes d’Encarnació, entre d’altres. La segona fase és desenvolupar la modificació del Pla General Metropolità amb nous criteris que tenen en compte, per exemple, els usos o el medi ambient. La modificació va passar el primer tràmit la setmana passada.
Graus de protecció dels edificis
Al districte de Gràcia, hi ha tres béns d’interès nacional (nivell A): el Parc Güell, la Casa Museu Gaudí i la Casa Vicens. La Generalitat de Catalunya és qui decideix quins edificis hi formen part.
La categoria següent la integren béns d’interès local (nivell B), decidits per l’Ajuntament de Barcelona i ratificats per la Generalitat. En aquest tipus de protecció hi ha arquitectures ben diverses: des de monuments (com el d’Anselm Clavé i la Font d’Hèrcules al passeig de Sant Joan) fins a esglésies (com el convent de Pompeia a la Diagonal amb el carrer de la Riera de Sant Miquel i el Santuari de Sant Josep de la Muntanya a la Salut). També hi ha un bon gruix de cases residencials i edificis d’habitatges d’èpoques i estils, la majoria de les quals es concentren a Gran de Gràcia.
Els béns d’interès urbanístic (nivell C) són els més nombrosos en aquest mapa i són competència absoluta de l’Ajuntament. Per a aquestes tres categories, el manteniment és obligat i no és possible l’enderroc.
En canvi, els béns d’interès documental (nivell D) poden enderrocar-se després de presentar i aprovar un estudi històric i arquitectònic. Al Catàleg del patrimoni hi ha quatre finques d’aquest tipus a la Vila de Gràcia: l’Escola Vedruna, un habitatge unifamiliar al carrer de Massens, un edifici de pisos a Martínez de la Rosa i la font pública que hi ha a la travessera de Gràcia, 128. Al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova hi trobareu la Font de la Caputxeta. També hi ha una altra font al barri de la Salut, la del Carbó, que juntament amb la Casa Lluís Mondet, completen aquest tipus de protecció.
