Acte d'Omnium al Palau Robert per demanar l'amnistia dels líders independentistes presos

(ACN) La fiscalia ha presentat aquest dilluns els recursos contra el tercer grau penitenciari que la conselleria de Justícia va concedir fa unes setmanes als polítics independentistes presos. A més, demana que la presentació d’aquests recursos davant dels jutjats de vigilància penitenciària ja provoquin la suspensió immediata d’aquesta semillibertat, cosa que dependrà dels jutges de vigilància penitenciària, un dels quals no ho va decidir així el juliol passat.

En diversos recursos gairebé iguals, i d’unes 15 pàgines cadascun, el ministeri públic critica la mesura de la Generalitat i considera que no es pot donar a tots els presos alhora el tercer grau poques setmanes després que el Tribunal Suprem el tombés el desembre passat. Segons el fiscal, i basant-se en la decisió del Suprem, el tercer grau és “incompatible” amb el compliment de la finalitat de la pena, especialment els de “reeducació i resocialització”, que només estarien “parcialment complerts”.

La fiscalia també considera que hi ha una “falta de modificació d’aquells trets de la personalitat directament relacionats amb l’activitat delictiva”, ja que els reclusos “segueixen considerant que els fets pels quals van ser condemnats no són delictius”. Així, assegura que els interns no han fet de moment una “autèntica assumpció delictiva”. Afegeix que “reconèixer els fets i acceptar-ne les conseqüències no és reconèixer el delicte, ja que es pot reconèixer el que s’ha fet però entendre que és una actuació legítima i ajustada a dret, com passa en aquest cas”.

La fiscalia reitera, com ja va fer en recursos anteriors, que hi ha una “insuficient evolució en el tractament”, ja que no n’han seguit cap. Així, considera que el tractament i la reinserció social han d’estar vinculats al delicte comès, cosa que no ha passat en aquests casos. De fet, en la majoria d’escrits assegura que les activitats que fan fora de la presó no tenen res a veure amb els possibles dèficits en el seu comportament, i per tant no es poden considerar resocialitzadores, sinó que haurien d’anar encaminades a ensenyar-los a “respectar la llei”.

Discursos dels polítics com a prova

Els escrits també inclouen declaracions públiques dels polítics per argumentar contra el tercer grau, i recorda que el Suprem també va denegar l’aplicació de l’article 100.2 del segon grau penitenciari. A més, considera que els informes per avalar el tercer grau no aporten cap novetat respecte dels informes del mes de juliol passat, que els van concedir aquesta classificació per primer cop i que el Suprem va tombar.

Per tot això, finalment, conclou que “els aspectes positius tinguts en compte en la resolució administrativa contra la qual es recorre i en la proposta de la junta de tractament no són suficients per acordar la progressió al tercer grau”. El fiscal considera que la concessió del tercer grau poc després de la interlocutòria denegatòria del Suprem evidencia una “política penitenciària dirigida no tant a la seva rehabilitació sinó directament a l’objectiu d’alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu compliment efectiu” i amb la pretensió de “buidar de contingut la sentència condemnatòria”.

La concessió del 100.2 i els primers permisos quan acabaven de complir la quarta part de la pena o abans i el tercer grau poc després generen, segons el fiscal, una “sensació total d’impunitat a l’intern i a la societat”.