La mort del Pare Manel aquest dimecres als 75 anys a conseqüència d’una embòlia ha deixat molts orfes a la ciutat. Són moltes les veus que s’han sumat al condol per la desaparició d’un capellà que va dedicar la vida a defensar els drets dels més desafavorits, principalment als barris de Verdum i les Roquetes, a Nou Barris, i el de la Trinitat Vella, a Sant Andreu.
Un dels seus grans llegats és la Fundació Pare Manel, que va inaugurar el 2004 per ajudar famílies en risc d’exclusió. Sandra Pardo, vicepresidenta de la fundació, ha destacat “la capacitat que tenia de fer sentir important a tothom i de mirar al cor de les persones”. Segons Pardo, “ell volia estar al costat de la gent i es va rodejar de gent que volíem estar al costat de la gent”.
“Ha deixat una petjada per continuar amb el seu llegat”
Aquest dijous, el telèfon de la fundació no ha deixat de sonar. Són moltes les persones que s’hi han adreçat per expressar el condol i agrair la tasca del Pare Manel. Els seus programes socials, segons ha explicat el director de la fundació, Xavi Capdevila, no s’aturaran: “El seu carisma i manera de fer és impossible de substituir però a cadascú de nosaltres ens ha deixat una petjada que ens ha de permetre continuar amb el seu llegat”.
Aquestes petjades van arribar també a la Trinitat Vella, d’on era capellà de la parròquia i feia també projectes socials. Margarita Bellet ha estat una de les seves voluntàries més antigues. Ja l’ajudava fa anys quan visitava les presons per ajudar els interns: “Per mi era un autèntic ídol. Ajudava els interns en tot: papers, malaltia, embaràs. Li tenien una admiració i un respecte absoluts”.
De fet, encara seguia amb la tasca d’ajudar. Vivia en un edifici, La Caseta, a tocar de la parròquia de la Trinitat Vella, on allotjava persones que havien sortit de la presó.
