L’Audiència de Barcelona s’ha pronunciat sobre el nou decret d’habitatge del govern català: que la propietat negui un lloguer social a les famílies vulnerables no pot paralitzar l’execució d’un desnonament. Aquesta decisió fa xocar dos drets: el dret a l’habitatge i el dret a la propietat. La jutgessa degana de la ciutat, Mercè Caso, però, ho veu clar: “Qui té l’obligació de proveir del dret a l’habitatge és l’Administració”.
En una entrevista a betevé, Caso ha estat taxativa. “Qui té una propietat no és el responsable del dret a l’habitatge de l’altre” i, per tant, la Generalitat i els ajuntaments són “els encarregats de garantir-lo”. La magistrada accepta que es tracta d’un dret fonamental reconegut per les Nacions Unides, però reitera que la responsabilitat d’assegurar-lo no ha de recaure en la justícia.
El punt conflictiu del decret
El nou decret de la Generalitat estableix, entre altres coses, que el gran tenidor està obligat a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables en cas d’impagament del lloguer, finalització de contracte o bé si fa més de mig any que ocupen un habitatge. L’oferta l’ha de fer abans de denunciar-les per fer-les fora i, si no és així, s’enfronta a multes i sancions.
Els jutges interpreten que la norma no té caràcter processal sinó administratiu, és a dir, són les administracions les encarregades d’aplicar-lo, no pas la justícia. Per tant, negar un lloguer social, creuen, no paralitza el curs d’una demanda ni tampoc el procés de desnonament.
Davant d’aquest escenari, Caso fa una advertència: “Algun dia l’Administració es trobarà que un propietari no ha recuperat la seva propietat durant mesos perquè no s’ha proveït d’un habitatge la família vulnerable […] i farà una demanda [a la Generalitat o l’Ajuntament] per rescabalament de danys“.
