La justícia s’ha pronunciat sobre el nou decret de la Generalitat, el 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Les seccions civils de l’Audiència de Barcelona han conclòs, després de la reunió de la setmana passada, que l’obligació d’oferir un lloguer social a les famílies vulnerables ─que preveu la norma─ no pot ser un requisit per admetre a tràmit una demanda judicial per desnonament en cas d’impagament.
La trobada es va fer divendres passat, 21 de febrer, amb l’objectiu d’unificar criteris. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els presidents de les seccions civils de l’Audiència ho han acordat per unanimitat. Així doncs, que els grans tenidors neguin un lloguer social abans de desnonar famílies vulnerables, tal com marca el decret, no influeix en el fet d’executar o no un llançament.
D’aquesta manera, un dels punts més importants de la norma de la Generalitat queda eclipsat. La justícia manté que no té caràcter processal, sinó administratiu: són les administracions ─Generalitat i ajuntaments─ les encarregades d’aplicar-la, és a dir, d’imposar sancions als grans tenidors si es neguen a oferir un lloguer social a famílies vulnerables a qui els venci el contracte o bé que ocupin un pis des de fa més de mig any.
L’acord xoca amb veïns i polítics
De res ha servit, doncs, la pressió veïnal i política dels darrers dies que, sobretot, s’ha vehiculat a través del cas del Bloc Llavors. Es tracta d’un edifici del Poble-sec on viuen sis famílies vulnerables que ara s’enfronten a un desnonament amb data oberta, és a dir, que es pot produir en qualsevol moment en els propers 15 dies. L’Ajuntament assegura que la propietat de l’immoble, el fons d’inversió Vauras, s’ha negat a oferir-los un lloguer social i ja ha iniciat un expedient sancionador.
