El desnonament de sis famílies -algunes amb menors- d’un bloc del Poble-sec ocupat fa dos anys ha quedat suspès, per ordre judicial, en aplicació del nou decret de l’habitatge de la Generalitat. Es tracta del Decret 17/2019, que reconeix drets als llogaters, a qui és desnonat per l’impagament hipotecari i també a les persones que ocupen un habitatge, i, a la vegada, estableix obligacions als grans tenidors d’immobles, com ara fons d’inversió o entitats financeres, i també als propietaris particulars.
Quins drets guanya el llogater?
En cas d’un procés de desnonament per impagament en la mensualitat del lloguer, o per la finalització d’un contracte d’arrendament que la propietat de l’immoble no vol renovar, el llogater té dret que se li ofereixi un lloguer social. Es tracta d’un tipus d’arrendament amb unes condicions econòmiques concretes:
- El llogater té dret a un contracte de fins a sis anys, si el propietari de l’immoble és un particular. El termini serà de set anys si la propietat és d’un fons d’inversió o una entitat financera.
- Si la propietat no ofereix cap lloguer social al llogater, i hi ha un procediment de desnonament en marxa, quedarà aturat per defecte de forma per no haver-se ofert cap contrapartida.
El decret també marca un topall econòmic en la mensualitat del lloguer:
- No pot superar el 18 % dels ingressos d’algú que és considerat en risc d’exclusió residencial.
- Es considera que algú està en risc d’exclusió residencial si els seus ingressos són inferiors a 569,12 euros mensuals i 7.967,73 euros anuals, és a dir, a dues vegades l’índex de renda mínima a Catalunya.
Hi ha altres casos en què algú viu de lloguer en un edifici que, sencer, està a la venda. En els casos en què hi ha una operació de compravenda d’un edifici sencer amb lloguers implicats pel mig, els afectats per l’operació guanyen drets:
- El llogater afectat per la compravenda de l’edifici on viu té dret al tanteig i el retracte, exclusivament del pis on resideix.
- L’administració (autonòmica o municipal) també guanya el dret de tanteig i retracte sobre el conjunt de l’edifici, si durant la compravenda hi ha algun llogater afectat per l’operació. En cas que l’administració adquireixi l’edifici, l’haurà de destinar a l’habitatge social.
Quins drets adquireixen els ocupes?
Les persones que habiten un immoble sense cap documentació que ho acrediti legalment, també queden protegides, amb dret a lloguer social, en cas d’un desnonament. Ara bé, hi ha alguns supòsits:
- Si l’ocupació de l’habitatge pot acreditar-se que té una anterioritat als sis mesos abans de la publicació del decret, i no pas després, per evitar-ne el frau.
- Que l’habitatge ocupat estigués buit un mínim de dos anys sense causa justificada.
Com que els ocupants de l’edifici del carrer de Lleida, número 38, havien ocupat l’immoble feia dos anys, i així ho han pogut acreditar, i han demostrat ingressos inferiors al topall, el desnonament ha quedat suspès.
Quines obligacions tenen els propietaris?
L’objectiu del decret també és posar en el circuit del lloguer alguns dels molts pisos que estan buits. En aquest sentit, la norma preveu expropiacions en considerar que, un habitatge deshabitat, incompleix la seva finalitat social:
- L’administració pot expropiar un habitatge (amb una indemnització a canvi -preu just-) si pot acreditar que l’immoble fa almenys dos anys que està buit sense causa justificada.
- L’administració pot expropiar l’ús de l’habitatge, però no pas la propietat, i destinar l’immoble al circuit del lloguer durant 10 anys, si s’acrediten dos anys sense cap ús residencial.
