Barcelona commemora el 8-M i el Dia Internacional de les Dones amb un homenatge a les dones referents de la memòria i la història de la ciutat, tant del passat com de l’actualitat. La ciutat ha creat Ciutat de dones, un mapa simbòlic en què les 153 estacions de metro i ferrocarrils de Barcelona duen nom de dona.
Destaquen intel·lectuals i escriptores com Mercè Rodoreda, esportistes com Alexia Putellas, activistes veïnals com Custòdia Moreno, icones de la lluita trans com Sonia Rescalvo o científiques com Josefina Castellví. En l’acte de presentació, l’alcaldessa Ada Colau ha demanat unitat d’acció per combatre les violències masclistes.
També pots consultar el mapa en PDF.
Núria Feliu, Neus Català o Carme Ruscalleda, entre d’altres
A Ciutat de Dones hi ha noms destacats de dones d’àmbits molt diversos, però no hi ha ni santes ni reines, i és per això que s’han descartat estacions com Maria Cristina i Santa Eulàlia. Entre les intel·lectuals i escriptores hi ha Mercè Rodoreda o personatges històrics anònims com Josefa Vilaret, qui va iniciar la revolta rebomboris del pa al Raval de finals del segle XVIII; esportistes referents en l’actualitat com la futbolista del Barça Alexia Putellas; la cuinera Carme Ruscadella i activistes veïnals com Custòdia Moreno i Emilia Llorca.
A aquesta llista cal afegir-hi artistes com Carmen Amaya, Montserrat Caballé o Núria Feliu; científiques com Josefina Castellví; històriques lluitadores antifeixistes com Maria Salvo; activistes feministes anticolonialistes com Remei Sipi; icones de la lluita trans com Sonia Rescalvo, i artistes del mític Paral·lel com Mary Santpere, Raquel Meller o la Bella Dorita, entre d’altres.
Una estació amb nom d’home
Crida l’atenció que, entre tots els noms de dones amb què s’han rebatejat les estacions del metro, una té nom d’home: Víctor Català, el pseudònim que va utilitzar l’escriptora catalana Caterina Albert per publicar la majoria dels seus llibres. Precisament va optar per un sobrenom d’home després que una de les seves primeres obres va escandalitzar el jurat d’un concurs literari, pel fet que fos una dona qui l’havia escrit.
L’Ajuntament de Barcelona ha explicat a betevé que, tant en el cas de Víctor Català com en els de Colita i Soledad Gustavo, s’ha optat per utilitzar el sobrenom amb el qual van ser més conegudes, en lloc del nom real. També han aclarit que a la biografia que acompanya el mapa, on es fa una glossa de cadascuna de les dones protagonistes, sí que hi consten els seus noms reals.
La versió barcelonina del City of women de Nova York i Londres
El mapa és una adaptació del conegut City of women que l’escriptora Rebecca Solnit va fer per Nova York i Londres. Aquesta versió barcelonina és una “petita mostra” que vol retre homenatge a “de totes les dones que formen part de la història de la ciutat i que sovint es troben invisibilitzades a l’espai públic o en el record de la ciutadania”.
Tot i ser una petita mostra, la llista de 153 noms inclou una selecció de dones que s’ha fet amb la complicitat d’entitats i grups de dones de la ciutat i de les àrees de Feminismes i LGTBI i de Memòria Democràtica de l’Ajuntament. La direcció ha anat a càrrec de la professora de la UB Núria Ricart.
L’L8 desapareix del mapa
En aquest mapa simbòlic de Barcelona, hi ha una absència destacada: la Línia 8 dels FGC, que uneix les estacions de Barcelona – Plaça d’Espanya i Molí Nou Ciutat Cooperativa. Una línia que alguns passatgers han trobat a faltar en aquesta versió en femení que rebateja les estacions del transport públic. A les xarxes socials, alguns missatges s’han fet ressò d’aquest oblit.
