L’any 1977 es va publicar ‘Antifémina’. El llibre va ser destruït pel postfranquisme i ara l’Ajuntament de Barcelona i l’Arxiu Colita Fotografia reediten aquest document marcadament feminista que van fer Colita i Maria Aurèlia Capmany.

‘Antifémina’: el primer llibre gràfic feminista

La fotògrafa Colita i l’escriptora i periodista Maria Aurèlia Capmany vivien al mateix barri i es trobaven a la fleca. Un dia Capmany li va preguntar a Colita si tenia moltes fotos de dones, tenint en compte que treballava a la revista ‘Vindicación Feminista’. Colita va respondre que sí i l’escriptora li va proposar de fer un llibre.

La idea era fer un llibre de text i fotografia que funcionés com a assaig visual i polític. Un llibre que es qüestiona el concepte de feminitat des de diferents perspectives. Colita selecciona del seu fons fotografies que ha fet des del 1960 fins al 1976. També en fa algunes de noves que li demana Capmany. Hi veurem les dones com a protagonistes. Dones de diferents mons i classes socials: dones grans, dones prostitutes, dones monges, dones models, dones treballadores. Colita sentencia: “Amb les meves fotos de dones i els textos de la Maria Aurèlia, vam crear el primer llibre gràfic feminista de la història d’aquest país. La Maria Aurèlia era una dona molt intel·ligent, i molt bona periodista i escriptora, i els seus textos són absolutament actuals”.

El text de Maria Aurèlia Capmany que acompanya les instantànies fa preguntes i planteja temes diversos, des d’una visió feminista, i amb un to crític alhora que sorneguer.

Ser una ‘fèmina’ és ser una dona perfecta. Que no existeix, però que els homes han inventat.
Colita, fotògrafa

Destrucció i recuperació d”Antifémina’

El director de l’editorial Editora Nacional era un progressista que va decidir publicar el llibre. Se’n van editar uns 3.000 exemplars però quan va ser substituït per un altre director, hereu del franquisme, el llibre va ser destruït, desfet. Sortosament se’n van salvar uns 200, que avui són peça de col·leccionista, i gràcies als quals s’ha pogut reeditar. Per Colita ” Van veure que se’ls havia colat un “progre” a l’editorial i van destruir el llibre, el van convertir en confeti “

La nova edició és gràcies a Francesc Palop, responsable de l‘Arxiu Colita Fotografia i l’editorial Terranova, amb col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, més concretament de l’alcaldessa Ada Colau, “feminista, gràcies a Déu”, en paraules de Colita. La seva recuperació té com objectiu donar valor al llibre i reivindicar la figura de dues dones intel·lectuals, valentes i empoderades que van lluitar en una època en la qual era dur ser dona i ser feminista.

Fins que no deixin d’assassinar dones això no s’acaba.
Colita, fotògrafa

antifemina llibre colita
En aquesta edició s’ha mantingut el grafisme original, però amb alguns canvis i millorant la impressió de les imatges

Les “antifèmines”

El títol del llibre, ‘Antifémina’ fa referència a totes les dones que se surten d’allò estipulat per la societat. Dones que no són boniques, dones que han de treballar, dones que no es casen, dones que ja no són joves, dones que no són mares; ” Les dones que surten al llibre són ‘antifèmines’ perquè estan completament fora de joc. No són ‘fèmines’, són ‘antifèmines’. I això no ha canviat, per a ella “Ser una ‘fèmina’ és ser una dona perfecta. Que no existeix, però que els homes han inventat. Model, 46 quilos, rossa, ulls blaus, tetes, cul i diners si és possible. Tota la resta, són ‘antifèmines’. Les dones trepitjades, que treballen, que han de ser putes, no són ‘fèmines’, són ‘antifèmines“.

Els valors del feminisme

Colita i Maria Aurèlia Capmany van ser dues pioneres del feminisme en una època difícil a Espanya i Catalunya. Després de la mort de Franco, el moviment feminista va resorgir de nou, després de 40 anys de dictadura, i les dones van poder alçar la seva veu una altra vegada. I assegura ” Per nosaltres el feminisme era una manera de viure, d’existir, de defensar-se, d’actuar, de ser empàtiques, de voler un món millor, igual que ara. Volem la igualtat però volem justícia i llibertatt. Estem gairebé igual que estàvem. Fins que no deixin d’assassinar dones això no s’acaba.”