Gràcia té molts elements catalogats en el llistat del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Elements que parlen de la història del districte. Un d’ells és la Font del Carbó, ubicada entre els carrers de Marianao i Pare Jacint Alegre, al barri de la Salut. Aquest broll havia format part dels terrenys de l’antic Cottolengo, però des de fa 20 anys ha quedat en l’oblit. Al mandat anterior, es va redactar un projecte per recuperar l’espai, però s’ha descartat principalment per motius econòmics.

La Font del Carbó, malmesa

La Font del Carbó data del 1941 i està composta per dos plafons de ceràmica policromada amb la imatge de la Mare de Déu de les Neus. Ara, d’aquests elements en queden poc, falten peces de ceràmica i la resta estan pintats. La Mercè Barau, veïna de la zona des de fa més de 30, explica que “hi havia una mica de plantes autòctones mitjanament cuidades, ara ja això és un bardissal, la font que té majòlica està absolutament bruta o ha caigut o algú s’ha emportat part d’aquesta majòlica. La font, el que és el recipient, està tot trencat”.

El projecte de recuperació aturat

Aquesta situació d’abandonament fa 20 anys que dura i, de moment, no ha de canviar. L’any 2014 es va aprovar un projecte per recuperar aquest espai de 3.800 metres quadrats cedits pel Cottolengo a l’Ajuntament. Els treballs havien de recuperar la font i el jardí que l’envolta. Finalment, el nou equip de Govern va descartar el projecte, pel cost econòmic i perquè no resolia els requeriments que s’havien demanat. Des del districte de Gràcia asseguren que no hi ha cap nou disseny previst.

Punt de trobada pels veïns del barri

Veïns de la Salut encara recorden anar a la font a buscar aigua i creuen que seria un bon lloc per fer de punt de trobada del barri, ja que diuen que no n’hi ha cap. Les botigues són de records i els bars i restaurants pensats també pel turisme que va al Parc Güell. Per això, diuen que seria un bon lloc per recuperar. La Mercè recorda aquesta font cuidada i “amb flors al costat, amb uns lliris blaus que feien metre i mig, i ara veus això i fa molta pena, fa molta pena en una ciutat on això és un tresor”. Ara, els veïns només esperen que no s’oblidin d’aquest broll cada vegada més malmès.