Alguns dels ferits de l’1 d’octubre a l’Institut Pau Claris i les seves defenses acusen la fiscalia d’actuar en “venjança” i de voler infondre-los “por”. És la reacció a la petició del ministeri públic a l’Audiència de Barcelona perquè investigui nou ferits d’aquest col·legi per resistència o desobediència greu a l’autoritat, uns delictes que suposen penes de presó de tres mesos a un any o bé multes.

Una de les nou afectades ha explicat que és “sorprenent” la petició perquè arriba després que faci un any i mig que aquests ciutadans es van querellar contra els policies nacionals que van actuar l’1-O en aquest col·legi. “Ningú ens va identificar, ni ens van detenir”, remarca l’Ester, que creu que la voluntat de la fiscalia respon a una “venjança”.

La seva defensa, Núria Garrido, ho vincula també al judici del procés, ja que considera que, amb la investigació contra els ciutadans ferits, la fiscalia pretén justificar l’ambient violent que han descrit al Tribunal Suprem alguns testimonis policials. L’advocat Andrés Garcia Berrio, que defensa dos dels ferits a qui el ministeri públic vol acusar, ho veu com un “atac greu” als drets fonamentals dels ciutadans i diu que el ministeri públic “perd imparcialitat”. Tots dos advocats veuen poc recorregut a la petició i creuen que l’Audiència de Barcelona el revocarà.

La demanda de la fiscalia prové d’un recurs presentat pel Sindicat Professional de Policia que demanava, entre d’altres, que s’acusés a 18 votants. En aquest cas, el jutge d’instrucció 7, que investiga les càrregues de l’1-O, ho va rebutjar i el sindicat policial ha recorregut a l’Audiència de Barcelona. L’Advocacia de l’Estat també s’ha pronunciat sobre el recurs i en el seu cas ha demanat investigar una quarantena de votants i, en concret, alguns de l’Escola Prosperitat.