L’Advocacia de l’Estat vol que s’investiguin una quarantena de votants de l’1 d’octubre a quatre col·legis de Barcelona, les escoles Prosperitat, Estel i Mediterrània i l’Institut Pau Claris. En concret, en el cas de l’Escola Prosperitat, s’oposa a l’arxivament de la causa contra diversos ciutadans, que anomena “obstruccionistes”. Considera que van aplegar-s’hi amb l’objectiu d’impedir que es complís el mandat judicial que prohibia el referèndum. L’escrit relata que “la massa es va amuntegar a la porta per tancar-los el pas, fet que evidencia que sabien perfectament què volia fer la policia i que estaven fermament decidits a impedir-ho”.
Per l’advocacia, el crit de “Votarem, votarem” és una evidència de la voluntat dels manifestants. “En cap elecció ordinària —s’afirma al text—, la gent no va a votar cridant ‘Votarem, votarem'”. La seva actitud, diu, no pot considerar-se resistència passiva perquè creu que, en aquest cas, s’haurien hagut de quedar “immòbils i en silenci”. En canvi, hi veu “actes tumultuaris de resistència greu, d’intimidació i fins i tot d’escometiment”.
La llista de presumptes delictes varia en funció de la conducta de cada votant: resistència o desobediència greu per impedir el pas a la policia agafant-se entre manifestants i empènyer, resistència greu amb intimidació greu, o bé desordres públics amb amenaça de violència, per “actituds intimidatòries” com crits, insults i “gesticulació agressiva”, i per empentes i cops, atemptat o bé desordres públics amb violència.
Era públic que la votació era il·legal
Els votants, diu l’advocacia, no podien creure “de bona fe” que la votació era legítima, ja que els tribunals “havien tancat la discussió alimentada pels poders públics autonòmics”. A més, considera que la implicació dels poders públics catalans “no elimina la imputabilitat personal de cada persona”. En tot cas, creu que es poden investigar els responsables polítics com a “inductors o autors” i que “haurà de tenir els seus efectes penals”.
Els manifestants, segons el text, només quedarien exempts de responsabilitat si acrediten que la Generalitat els va “enganyar” per tal que creguessin que tenien “dret a impedir l’actuació policial”. En aquest cas, diu, la responsabilitat de les lesions “seria enterament imputable als responsables polítics autonòmics”.
Sobre l’ús de la força per part de la policia, l’advocacia afirma que “la comissió d’actes delictius per part dels qui van ocupar massivament l’entrada al local justifica encara en major grau la proporcionalitat de l’actuació policial“. De les institucions estatals, en diu que van ser extremament prudents per haver acudit a la justícia abans d’aplicar “altres vies constitucionals que potser haurien estat més ràpides i expeditives”.
La fiscalia, la Generalitat i l’Ajuntament s’oposen a la investigació
L’advocacia se suma d’aquesta manera a un recurs del Sindicat Professional de Policia contra la decisió d’un jutjat de Barcelona d’arxivar la causa contra els manifestants. En canvi, tant la fiscalia com la Generalitat i l’Ajuntament s’oposen al recurs.
El consistori defensa la decisió judicial i considera que els concentrats “no estaven realitzant cap mena d’il·lícit penal, en tant que estaven exercint el seu dret a la manifestació“. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha demanat al Govern espanyol “que es posi al costat de les víctimes i que deixi de criminalitzar-les”. “En comptes de demanar disculpes pel que va succeir l’1 d’octubre, en comptes de posar-se al costat de la justícia i de les víctimes, el que fa és perseguir-les”, ha dit també.
L’Ajuntament critica també que “es demana una acció penal únicament sobre les persones que es van considerar víctimes de les extralimitacions policials” i que hi van interposar denúncia. Al seu escrit, considera curiós que no se sol·liciti la investigació de cap dels altres “centenars de ciutadans” que hi havia, “sense que consti que hagin tingut una actitud diferenciada”. En aquest sentit, remarca que no consta cap denúncia pels fets.
