Quan falten 10 dies perquè engegui el curs escolar, moltes famílies estan neguitoses per com conciliaran la vida laboral i familiar en cas que els infants hagin de fer quarantenes per la covid-19. Mentre el Govern espanyol no determini si es farà efectiu un permís retribuït per als progenitors d’infants —hagin donat positiu o no— l’única opció que proposa l’Estat és el permís Me Cuida. Consisteix a demanar una reducció de jornada amb la reducció de sou consegüent. Això penalitza doblement les més de 250.000 famílies monoparentals que hi ha a Catalunya, de les quals el 90 % estan formades per dones. A Barcelona, aquesta xifra se situa en 87.259.
Més desprotegides encara
Ana Parrales, mare sola de dues criatures, va ser acomiadada durant la pandèmia perquè treballava netejant les aules d’una escola on es feien extraescolars. Ha subsistit gràcies a les beques menjador i als ajuts que ha rebut d’algunes associacions i ara espera que amb l’inici de l’escola la tornin a contractar. Parrales assegura que la proposta de l’Estat per a les quarantenes de les criatures les llança pràcticament a la indigència. “Ja anem justes tot l’any amb un sol salari i treballant mitja jornada per poder atendre els nostres fills”, diu Parrales.
També ho té difícil la Sabrina. La van fer fora del bar on treballava a mitja jornada i va cobrar un ERTO i ara no sap si li renovaran el contracte. Diu que l’angoixa haver de buscar feina i haver de cuidar la seva filla de tres anys en cas que hagi de quedar-se a casa. Aquestes dones i altres usuàries de la Federació de Famílies Monoparentals de Catalunya s’han trobat aquesta setmana a la seu de l’entitat, que ofereix aliments provinents de supermercats i fundacions privades. Les converses s’han centrat en la sensació de desemparament que diuen sentir davant de la normativa estatal, ja de per si “insuficient”, al seu parer.
Desprotecció estructural
Andrea Alvarado Vives, advocada de la cooperativa d’advocades IACTA, afirma que ens trobem davant d’un pla que està pensat per a les unitats familiars clàssiques, formades per mare i pare, i que a més tenen una relació formal amb el mercat de treball. Alvarado afirma que es tracta d’una normativa excloent que no dona resposta a la realitat de les famílies monoparentals, que no es poden ni plantejar demanar mesures que suposin una reducció del sou.
Xarxes de suport
Davant d’aquesta desprotecció, Alvarado aconsella la mobilització i l’organització per part de les famílies monoparentals i per part de la ciutadania en general amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat formal. Però, sobretot, aquesta advocada aconsella participar en associacions amb xarxes de suport de barri, amb veïnes i amigues. “Aquestes xarxes de suport estan sostenint el que el govern i els poders polítics no estan assumint“, afegeix Andrea Alvarado.
Si finalment l’Estat no aprova cap permís retribuït, les famílies monoparentals a Catalunya tenen l’opció de sol·licitar l’ajut de 300 euros per a famílies vulnerables que la Generalitat ha anunciat aquest dijous.
